A propòsit d'Alfons el Vell. Una ressenya

L’estudi de les senyories i de les formes del poder feudal ha estat un dels principals temes de recerca de la historiografia medieval valenciana. El llibre que ací presentem, El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo. Rentas y poder señorial, arreplega el bo i millor d’aquesta línia de treball. Com s’explica a la introducció (p. 11-16), el marc cronològic de l’estudi comprèn el període entre 1369, quan es conserva el primer llibre de comptes després de la guerra de Castella, i 1392, any de Continue reading →

El Cid, senyor de València

En el post anterior sobre el Cid ens havíem deixat la ciutat de València en mig d’una revolta interna que havia expulsat al-Qadir del poder. També ens havíem deixat els almoràvits arribant a Alzira i establint la frontera del seu imperi en el riu Xúquer. I, com a conseqüència de tot plegat, ens havíem deixat al Cid partint ràpidament de Saragossa camí de València per a fer front a ambdues situacions i intentar així mantindre la seua hegemonia sobre la ciutat i el territori que Continue reading →

Venim del nord…

Una primera versió d’aquest treball va aparèixer al periòdic Levante-EMV el 4 d’octubre de 2015. Ara reprenc el tema per a ampliar-lo i modificar algunes qüestions.  Poca cosa sabem del nostre protagonista, llevat que li deien Sanxo, Sanxo Llop. D’entrada, els seus orígens ens són incerts, per bé que el seu nom i cognom suggereixen més aviat que procedia d’algun indret de l’Aragó o, més rarament, navarrés o castellà. I això perquè, si bé és cert que el cognom que ha quedat és Llop i, de Continue reading →

Més enllà del Palmerar, el Misteri i la Dama: d'Ilici a Ilsh, d'Ilsh a Elche i d'Elche a Elx

La basílica de Santa Maria d'Elx i una torre del palau senyorial d'Altamira, des d'un hort de palmeres Elx, actualment amb 227.000 habitants (en 1900 en tenia 27.000), és una de les poques ciutats del món que ha donat lloc a dos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO: el Palmerar, un vast conjunt d’horts de palmeres iniciat en època islàmica que configura l’oasi més septentrional del món, i el Misteri, una representació lírica de caràcter religiós i d’origen medieval, quasi única en la seua Continue reading →

Presentació de “Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes”

El catedràtic Rafael Narbona i els tres membres del Grup Harca davant la torre de la muralla islàmica de Balansiya del segle XI Coneixíem les bondats del restaurant Alma del Temple perquè les darreres assemblees harquianes havien tingut lloc entre els seus mantells. La bona atenció i, sobretot, l’entorn històric de l’edifici oferien el marc perfecte per a la presentació del Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes. Per això vam suggerir a l’editorial Llibres de la Drassana de contactar amb el director del Caro Continue reading →

Qui fou el Cid Campeador?

Tot el món ha sentit parlar del Cid, i sap que forma part de la nostra història. Però la majoria de la gent a penes sap que fou un guerrer medieval que va estar a València, que va conquerir la ciutat, i molt poca cosa més. Segurament, els més majors coneixeran el Cid a través de l’Enciclopedia Álvarez i la pel·lícula de Hollywood, mentre que als més joves només els deu sonar el nom i prou, en part gràcies a l’avinguda que té en la Continue reading →

La reserva senyorial en el punt de mira #ESSHC2016

Després d’haver assistit a les edicions anteriors de l’European Social Sciencie History Conference (ESSHC), a Glasgow i Viena, tenia l’expectació de veure com anava a respondre la nostra universitat, a través de la Facultat de Medicina, al desafiament que suposa l’organització d’una trobada d’aquestes característiques; ja sabeu, un gran nombre de participants, més de 2.000, amb més d’una desena de sessions alhora. I certament la resposta del comité organitzador local ha estat a l’alçada que requeria l’esdeveniment. Des del Grup Harca volíem aprofitar el fet Continue reading →

El cas de Villena i els Alforins: als afores del Regne de València

Castell de Villena, de fonaments andalusins i ampliat i fortificat durant la segona meitat del segle XV   El 30 d’agost de 1521 les tropes agermanades eren aixafades en el Rincón de Bonanza, prop d’Oriola, per l’exèrcit de nobles valencians i milicians castellans, especialment del territori murcià, encapçalat pel marqués de Los Veléz, el murcià Pedro Fajardo. Moriren més de 3.000 dels revoltats i els vencedors, durant trenta dies i trenta nits, es dedicaren a saquejar la capital de la governació oriolana, tot causant, segons Continue reading →

La disputa entre Qars i Turx, o el document valencià més antic que es conserva

En l’any 619 de l’Hègira, que és el 1223 d. C. (uns quinze anys abans de la conquesta de València per Jaume I), els habitants de les alqueries andalusines de Qars i Turx, situades prop de l’actual Sagunt, mantenien un conflicte pel dret d’una d’elles a prendre una certa quantitat d’aigua de la sâqiya al-kubrà, és a dir, la Séquia Major de Morvedre. Nike Air Max 1 Heren wit Un conflicte que, en realitat, ja durava vint anys. Nike Air Max 95 damskie Finalment, eixe Continue reading →

Dones. Origens. Identitat. La història de sor Maria Escarlata

“Qui perd els orígens per la identitat”, canta Raimon, i és cert. A vegades, però, hi ha qui esborra els seus orígens per a construir, o construir-se, una nova identitat. Així, Ulisses es vesteix de rodamón per a retornar a casa i no ser descobert pels visitants que hi habiten. Només el seu vell gos, Argos, descobreix la vertadera identitat de l’estrany. Precisament, és per a identificar els companys d’armes en mig de la fragor de la batalla que van nàixer els uniformes militars i, Continue reading →

Tornem

Ja està. El públic assistent trenca en aplaudiments. El –o la, tant se val– protagonista exhala com llevant-se el pes del món sencer de sobre. Un instant per a assaborir aquest moment precís que per fi ja ha passat. Anys de treball es fan presents en aquest precís instant. I, tot seguit, saludar el tribunal. Els parents més pròxims, orgullosos, se’l miren amb ulls vidriosos. L’emoció continguda es fon en les primeres abraçades i besades. Després, tothom vol felicitar el nou doctor, que no ho Continue reading →