Author Archives: Ferran Esquilache

La llegenda de Zaida i l’origen de la Saïdia de València

Al segle XII, València formava part dels territoris controlats per Muhammad ibn Sad ibn Mardanix, més conegut pels cristians com el rei Llop. Diuen que es va casar amb una bella dama anomenada Zobaida, que era filla d’Ibrahim ibn Hamusk, senyor de Múrcia, i, encara que aquell era un matrimoni per motius polítics, la bellesa de Zobaida va fer que Ibn Mardanix s’enamorara d’ella perdudament, convertint-la de seguida en la seua favorita. Fruit d’aquell amor especial va nàixer una xiqueta a la que van anomenar Continue reading →

Els orígens andalusins de Campanar a l’Horta de València

Si preguntem a la gent pel carrer, la immensa majoria relacionarà el topònim del barri de Campanar, a la ciutat de València, amb un campanar d’església. És allò més lògic i, a més, per si fóra poc, el campanar de Campanar és ben bonic i esplendorós. Hi ha, però, qui va voler filar més prim i es va inventar un curiós joc de paraules segons el qual Campanar vindria de la unió de les paraules “camp” i “anar”; és a dir, d’anar al camp, al Continue reading →

Patraix en època romana i andalusina

Fins ara hem fet al blog d’Harca diverses sèries de posts dedicats a barris de la ciutat de València, com el Carme, Russafa, el Cabanyal o Benimaclet, i ara li toca el torn a Patraix, al sud-oest de Ciutat Vella. Molts dels casos esmentats són barris actuals que en el passat foren pobles independents, separats de la ciutat, i jo m’he ocupat sempre en estes sèries d’explicar l’origen més remot dels barris estudiats, quan eren alqueries andalusines de l’horta de València, en la perifèria de Continue reading →

Dels Bani Maklata a Jaume I: sobre els orígens andalusins de Benimaclet

Totes les comunitats polítiques tenen una necessitat imperiosa de conèixer els seus orígens, perquè el relat dels orígens aporta legitimitat i unió. Per això, tots les comunitats locals i les nacions tenen un relat sobre el seu origen ben establert que permet els seus veïns l’autoafirmació. De vegades és un relat real, de vegades és mític, i de vegades és una combinació d’ambdues coses, però sempre hi ha un relat. Així, com que Benimaclet fou un poble durant molts segles, la seua posterior absorció com Continue reading →

Els càtars, la Inquisició, Montsegur i el rei de França

En el post anterior sobre els càtars ens havíem deixat els esdeveniments polítics en punt mort. Arran de la desaparició de Simó de Montfort, el 1218, la noblesa occitana havia recuperat la major part de les seues terres i el Catarisme s’havia expandit de nou d’una forma extraordinària. Però allò no s’havia acabat encara per a Roma. Davant la falta d’efectius militars, el nou Papa Honori III estava disposat en 1225 a posar fi definitivament a la croada com a estratègia de lluita contra els Continue reading →

Els càtars, entre el genocidi i els jocs de poder feudal

Certament, resulta curiosa la fascinació que desperten el càtars encara actualment. Almenys així pareixen demostrar-ho els milers de turistes que visiten any rere any, des de fa moltes dècades, els castells “càtars” de l’actual sud de França; i també el discurs turístic que ens venen allí, al “Pays Cathare”. Probablement hauran contribuït bona cosa les llegendes sobre un presumpte Grial càtar i sobre tresors ocults que s’han anat inventant al llarg dels segles, amb les que s’ha envoltat de misteri aquesta religió medieval desapareguda. Però Continue reading →

Sinyent: una granja cistercenca del segle XIV

La granja de Sinyent és un edifici medieval en mal estat de conservació situat en el terme municipal de Polinyà, però molt a prop d’Albalat, en la vora dreta del riu Xúquer. Fa només uns mesos que fou declarat BIC, i ara mateixa pertany a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), que la va comprar fa uns anys per a convertir els seus terrenys en un centre d’experimentació i l’edifici principal en una seu. Però, de moment, encara roman a l’espera d’una futura rehabilitació. La seua principal Continue reading →

Russafa en època andalusina: paisatge i territori

En 2013 vaig publicar al Blog d’Harca un post en el que explicava que l’origen més remot de Russafa havia estat una almúnia o finca d’esplai, construïda, segurament, per Abd Al·lah al Balansí al final del segle VIII o principi del IX. Womens Nike Air Huarache Era el fill menut del primer emir omeia de Còrdova, Abd al-Rahman I, qui, després d’una guerra pel poder amb els seus germans (produïda a la mort del pare) es va refugiar entre les tribus berbers de València. Al-Balansí Continue reading →

El manuscrit Voynich

El conegut com a “Manuscrit Voynich” és un gran misteri irresolt que ha cridat l’atenció de molta gent des de fa cent anys. Especialment en les darreres dècades, gràcies a la difusió que n’ha fet internet. Es tracta d’un llibre medieval fet en pergamí i ricament il·lustrat que no se sap què diu, perquè se suposa que està encriptat. Dic que se suposa perquè a hores d’ara ningú ha pogut resoldre’l, ni tan sols els millors criptògrafs professionals que ho han intentat, i per això Continue reading →

La societat andalusina en la crònica de Jaume I

La societat andalusina és una cosa obscura per a la majoria de la gent, incloent-hi molts historiadors. Asics Pas Cher Ens referim a ells amb noms genèrics com “els musulmans”, “els andalusins”, i molt a sovint “els moros”, però sense tindre massa clar què són, més enllà del component religiós. Formen part del relat quan parlem del temps de la conquesta perquè sabem que estaven ací, vivint en les seues alqueries i medines, treballant en les seues hortes, o refugiats en els seus castells quan Continue reading →

El paisatge del barri del Carme de València quan encara no ho era: la séquia de Rovella i el raval de Roteros en època andalusina

La ciutat de València ha crescut tant actualment, que el districte medieval de Ciutat Vella, en proporció, ens pareix una minúcia. Més encara el barri del Carme, que només n’és una part amb les seues 28 hectàrees escasses de superfície. Tot i això, per estrany que ens puga parèixer ara, aquest barri no sempre va formar part del centre urbà. Nike Air Lebron 13 Ep Al contrari, durant segles eixe espai va estar als afores de la ciutat romana i andalusina, a la banda exterior Continue reading →

La dobla: una institució mil·lenària per a l’escura de les séquies

Encara recorde haver sentit a casa, de ben menut, que calia escurar la séquia perquè anava a passar “la dobla”. Jo no sabia qui era eixa dobla que havia de passar per algun lloc, ni sabia per què tenia un nom tan curiós que sonava com el malnom d’una senyora gran. Tampoc entenia, per cert, què podria ser escurar una séquia, i no sé si vaig arribar a imaginar algú netejant amb un espart i el Fairy les parets de la séquia, perquè per a Continue reading →

El Cid, senyor de València

En el post anterior sobre el Cid ens havíem deixat la ciutat de València en mig d’una revolta interna que havia expulsat al-Qadir del poder. També ens havíem deixat els almoràvits arribant a Alzira i establint la frontera del seu imperi en el riu Xúquer. I, com a conseqüència de tot plegat, ens havíem deixat al Cid partint ràpidament de Saragossa camí de València per a fer front a ambdues situacions i intentar així mantindre la seua hegemonia sobre la ciutat i el territori que Continue reading →

Qui fou el Cid Campeador?

Tot el món ha sentit parlar del Cid, i sap que forma part de la nostra història. Però la majoria de la gent a penes sap que fou un guerrer medieval que va estar a València, que va conquerir la ciutat, i molt poca cosa més. Segurament, els més majors coneixeran el Cid a través de l’Enciclopedia Álvarez i la pel·lícula de Hollywood, mentre que als més joves només els deu sonar el nom i prou, en part gràcies a l’avinguda que té en la Continue reading →

La disputa entre Qars i Turx, o el document valencià més antic que es conserva

En l’any 619 de l’Hègira, que és el 1223 d. C. (uns quinze anys abans de la conquesta de València per Jaume I), els habitants de les alqueries andalusines de Qars i Turx, situades prop de l’actual Sagunt, mantenien un conflicte pel dret d’una d’elles a prendre una certa quantitat d’aigua de la sâqiya al-kubrà, és a dir, la Séquia Major de Morvedre. Nike Air Max 1 Heren wit Un conflicte que, en realitat, ja durava vint anys. Nike Air Max 95 damskie Finalment, eixe Continue reading →