Tag Archives: Alandalús

La llegenda de Zaida i l’origen de la Saïdia de València

Al segle XII, València formava part dels territoris controlats per Muhammad ibn Sad ibn Mardanix, més conegut pels cristians com el rei Llop. Diuen que es va casar amb una bella dama anomenada Zobaida, que era filla d’Ibrahim ibn Hamusk, senyor de Múrcia, i, encara que aquell era un matrimoni per motius polítics, la bellesa de Zobaida va fer que Ibn Mardanix s’enamorara d’ella perdudament, convertint-la de seguida en la seua favorita. Fruit d’aquell amor especial va nàixer una xiqueta a la que van anomenar Continue reading →

Dels Bani Maklata a Jaume I: sobre els orígens andalusins de Benimaclet

Totes les comunitats polítiques tenen una necessitat imperiosa de conèixer els seus orígens, perquè el relat dels orígens aporta legitimitat i unió. Per això, tots les comunitats locals i les nacions tenen un relat sobre el seu origen ben establert que permet els seus veïns l’autoafirmació. De vegades és un relat real, de vegades és mític, i de vegades és una combinació d’ambdues coses, però sempre hi ha un relat. Així, com que Benimaclet fou un poble durant molts segles, la seua posterior absorció com Continue reading →

La societat andalusina en la crònica de Jaume I

La societat andalusina és una cosa obscura per a la majoria de la gent, incloent-hi molts historiadors. Asics Pas Cher Ens referim a ells amb noms genèrics com “els musulmans”, “els andalusins”, i molt a sovint “els moros”, però sense tindre massa clar què són, més enllà del component religiós. Formen part del relat quan parlem del temps de la conquesta perquè sabem que estaven ací, vivint en les seues alqueries i medines, treballant en les seues hortes, o refugiats en els seus castells quan Continue reading →

El paisatge del barri del Carme de València quan encara no ho era: la séquia de Rovella i el raval de Roteros en època andalusina

La ciutat de València ha crescut tant actualment, que el districte medieval de Ciutat Vella, en proporció, ens pareix una minúcia. Més encara el barri del Carme, que només n’és una part amb les seues 28 hectàrees escasses de superfície. Tot i això, per estrany que ens puga parèixer ara, aquest barri no sempre va formar part del centre urbà. Nike Air Lebron 13 Ep Al contrari, durant segles eixe espai va estar als afores de la ciutat romana i andalusina, a la banda exterior Continue reading →

El Cid, senyor de València

En el post anterior sobre el Cid ens havíem deixat la ciutat de València en mig d’una revolta interna que havia expulsat al-Qadir del poder. També ens havíem deixat els almoràvits arribant a Alzira i establint la frontera del seu imperi en el riu Xúquer. I, com a conseqüència de tot plegat, ens havíem deixat al Cid partint ràpidament de Saragossa camí de València per a fer front a ambdues situacions i intentar així mantindre la seua hegemonia sobre la ciutat i el territori que Continue reading →

Qui fou el Cid Campeador?

Tot el món ha sentit parlar del Cid, i sap que forma part de la nostra història. Però la majoria de la gent a penes sap que fou un guerrer medieval que va estar a València, que va conquerir la ciutat, i molt poca cosa més. Segurament, els més majors coneixeran el Cid a través de l’Enciclopedia Álvarez i la pel·lícula de Hollywood, mentre que als més joves només els deu sonar el nom i prou, en part gràcies a l’avinguda que té en la Continue reading →

La disputa entre Qars i Turx, o el document valencià més antic que es conserva

En l’any 619 de l’Hègira, que és el 1223 d. C. (uns quinze anys abans de la conquesta de València per Jaume I), els habitants de les alqueries andalusines de Qars i Turx, situades prop de l’actual Sagunt, mantenien un conflicte pel dret d’una d’elles a prendre una certa quantitat d’aigua de la sâqiya al-kubrà, és a dir, la Séquia Major de Morvedre. Nike Air Max 1 Heren wit Un conflicte que, en realitat, ja durava vint anys. Nike Air Max 95 damskie Finalment, eixe Continue reading →

L’urbanisme islàmic i la casa andalusina

Tots coneixem el tòpic de l’urbanisme islàmic: caòtic, anàrquic, en el que cadascú construeix pràcticament on vol. De vegades les cases envaeixen parcialment les vies de circulació, i acaben formant-se uns carrers de traçat enrevessat, carrerons estrets, i atzucacs sense eixida que porten a grups de cases a les que no està massa clar com s’hi entra. En definitiva, tenim la imatge en la ment d’una ciutat ben atapeïda. I sí, en certa manera això és cert, o almenys ho sembla a simple vista quan Continue reading →

Quart i el Puig, dos batalles i una enganyifa

No sóc un gran aficionat a la història militar ni en sé massa del tema, i potser per això sempre m’ha cridat l’atenció què fàcil pareix ser de vegades enganyar el bàndol contrari en una batalla medieval, fins al punt que en molts casos es guanya tot i estar en una clara posició de desavantatge. Posaré dos exemples propers a la ciutat de València en dos moments diferents, i per tant en dos contextos diferents de l’edat mitjana: la batalla de Quart de 1094 i Continue reading →

Per Nadal, torrons!

Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →

Els edificis del poder a la València medieval: l’alcàsser andalusí i el palau del Real

Fins fa no molts anys, l’Arqueologia medieval (en realitat l’Arqueologia en general, i especialment la d’època clàssica) havia tendit a ocupar-se fonamentalment dels edificis del poder, que són els que presenten una major monumentalitat. Castells i esglésies eren pràcticament els únics edificis medievals que mereixien l’interès dels arqueòlegs, llevat d’algunes incursions en les ciutats, fins que fa unes poques dècades es va començar a desenvolupar un cert interès per les aldees camperoles i l’espai rural. Més recentment han començat a estudiar-se els espais agraris i, Continue reading →

Qui va ser el “moro Zeid”?

Placa del carrer que té a la ciutat de València, anomenat així cap a 1840 Més o menys, tots sabem qui era Al-Azraq i què va representar. Se n'han fet llibres, se n'escriuen articles i posts de tant en tant, hi ha plaques commemoratives en el seu lloc de naixement (la Vall d'Alcalà), filaes de Moros i Cristians prenen el seu nom, etc. nike air max 90 pas cher Va ser el gran oponent de Jaume I, qui va liderar la resistència andalusina de 1247-58, Continue reading →

Banys públics a la València medieval

N’hi ha un tòpic molt estès socialment, que la literatura i el cinema s’encarreguen de difondre a sovint, que diu que els cristians en l’edat mitjana no es banyaven mai. Per contra, els musulmans haurien estat més nets, com demostraria el fet que tenien banys públics. Air Jordan 11 Nike Air Max 2016 Heren wit Evidentment, la gent no es banyava diàriament, però sembla que el costum del bany setmanal (probablement els dissabtes) estava tan generalitzat com ho va estar fins a temps ben recents, Continue reading →

Encara cal que seguim preguntant-nos quina arqueologia per a al-Andalus. Entrevista a Jorge Eiroa

Any i mig després del II International Medieval Meeting Lleida, que va tindre lloc al juny de 2012, encara tenim al rebost diverses entrevistes enregistrades en aquella cita, que no han estat publicades. Nike Air Max 2016 Dame Marcus Mariota Oregon Jerseys asics gel nimbus 17 uomo Solde Adidas new balance shop firenze Vam fer-hi un gran desplegament. Nike Air Max Dames Goedkoop Compra Mochilas Kanken Baratas adidas nmd męskie Adidas ZX Flux Heren Air Jordan 3 Uomo Hui us oferim l’entrevista que férem a Continue reading →