Tag Archives: Noblesa

Maria Enríquez, duquessa regent de Gandia

La dona a l’edat mitjana, i moderna, està relegada a un paper secundari, sempre referenciada per una figura masculina: filla, germana, dona, vídua, mare, són els substantius que sovint acompanyen qualsevol nom propi femení en aquest període. Ninguna dona, amb independència de la seua posició social, escapa a aquesta consideració. Quan les dones emergeixen entre la documentació, ho fan per absència i mancança d’un referent masculí, que bé és menor d’edat o bé és mort. Ja n’hem parlat ací, ací i ací. Són molt poques Continue reading →

Quan tot queda en no res: El llinatge dels Sorells i el seu palau al barri del Carme de València

Les flames avancen per les cambres sense conèixer aturador. Més d’un, inicialment, pensa que es tracta d’andròmines a les que algú ha botat foc abans d’hora, atés que tota aquesta escena té lloc la matinada del 15 al 16 de març i resten encara tres dies per a la cremà de Sant Josep. Però no. El fum que comença a enlairar-se no prové de cap festeig. Els crits del sereno posen en alerta tots els veïns que esperen, impacients, l’arribada dels bombers. Com si de combustible Continue reading →

Per Nadal, torrons!

Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →