El Cabanyal de València i la seua gent

Aquell matí de juny de 1469, Lluís Gil deixà de costat els seus assumptes habituals i acudí, cames ajudeu-me, a la cort de Governació. Un altre afer reclamava la seua atenció. I és que tot sembla indicar que Gil havia estat víctima d’una estafa per part d’Andreu Valent. Aquest pescador es trobava en una situació financera força delicada. A causa dels deutes, els seus béns havien estat empenyorats per la cort de Governació a fi de procedir a la seua venda i satisfer els creditors. Continue reading →

El pirata valencià Pere Fuster en els contes toscans de Giovanni Sercambi

Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017), in memoriam . Les darreres jornades ens han dut dos notícies molt importants però ben diferents per al medievalisme de la Corona d’Aragó. Una de calenta i una de freda. Per una banda, la ben plausible identificació de l’autor del Curial e Güelfa que ha fet el doctor en Filologia Abel Soler en la persona d’Enyego d’Àvalos (c. 1414-1484), un cavaller castellà criat a la cort d’Alfons el Magnànim a València i posteriorment instal·lat a la del duc de Milà i novament a la Continue reading →

Confits de sucre i altres dolços medievals

L’origen dels confits i la pastisseria es retrotrau al món clàssic. Ja els grecs elaboraven un ampli ventall de dolços fets de farina i mel com a ingredients principals als quals s’afegia vi, fruita seca, oli, segons com. És el cas dels glycins fets  a Creta o dels stolytes  i artocros d’Atenes. I, en època romana, autors com Columel·la, Plini el vell, Apici, Cató el Vell o Caius Petroni donen notícia dels dolços que feien les delícies dels veïns de Pompeia i d’arreu de l’Imperi Romà. Continue reading →

Les claus per al descobriment de l’autor de Curial e Güelfa

El passat dilluns 27 de febrer l’historiador i doctor en filologia Abel Soler va presentar en una conferència a la Universitat de València el resultat de la seua tesi doctoral, en la que ha pogut establir per fi l’autoria de la novel·la del segle XV “Curial e Güelfa”. D’acord amb aquesta recerca, l’autor fins ara anònim seria Enyego d’Àvalos, un noble castellà d’origen i valencià d’adopció, valencianoparlant, que es va criar a la cort valenciana d’Alfons el Magnànim i, més tard, va viure a la Llombardia Continue reading →

Presentació de Fer Harca (2) a Almassora

El passat 17 de febrer de 2017 el Grup Harca va estar a Almassora, on gràcies a les gestions del seu Ajuntament vàrem presentar el nostre llibre “Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes“, i Vicent Baydal va aprofitar per a presentar també el seu llibre particular “Els valencians des de quan són valencians?“, amb un gran èxit de públic. Poques vegades, però, quan presentem els nostres llibres al llarg i ample del país, ve la televisió local a enregistrar-ho, com va ser el cas Continue reading →

Sinyent: una granja cistercenca del segle XIV

La granja de Sinyent és un edifici medieval en mal estat de conservació situat en el terme municipal de Polinyà, però molt a prop d’Albalat, en la vora dreta del riu Xúquer. Fa només uns mesos que fou declarat BIC, i ara mateixa pertany a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), que la va comprar fa uns anys per a convertir els seus terrenys en un centre d’experimentació i l’edifici principal en una seu. Però, de moment, encara roman a l’espera d’una futura rehabilitació. La seua principal Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats històrics dels contorns de la ciutat Continue reading →

Russafa: llauradors i pescadors a les portes de la ciutat

Després de la conquesta cristiana de 1238, Jaume I repartí les terres de l’alqueria de Russafa entre els nouvinguts, com féu arreu del nou país. És cert que el seu pare, Pere el Catòlic, havia promés Russafa als templers però finalment, com que en el moment de la conquesta ja ningú recordava aquella promesa, l’orde rebé una altra alqueria, la de Montcada. Fet i fet, Russafa restà dins al reialenc, integrada dins del terme particular de la ciutat de València. Per descomptat, l’alqueria comptava amb Continue reading →

Russafa en època andalusina: paisatge i territori

En 2013 vaig publicar al Blog d’Harca un post en el que explicava que l’origen més remot de Russafa havia estat una almúnia o finca d’esplai, construïda, segurament, per Abd Al·lah al Balansí al final del segle VIII o principi del IX. Era el fill menut del primer emir omeia de Còrdova, Abd al-Rahman I, qui, després d’una guerra pel poder amb els seus germans (produïda a la mort del pare) es va refugiar entre les tribus berbers de València. Al-Balansí va acabar ací els Continue reading →

La creu o peiró del Comte d’Oliva. El nus o llanterna octogonal

Josep A. Gisbert Santonja director del Museu Arqueològic de Dénia   El mercat antiquari ha fet sorgir a la llum un objecte artístic certament transcendent per al municipi d’Oliva, atès que ens ofereix un vincle imaginari i iconogràfic amb l’Oliva comtal, així com un lligall clar i cert amb el segon Comte d’Oliva; Serafí de Centelles (mort el 1536). Proposem aquest nom i aquest temps perquè detalls d’estil i la iconografia ens permeten establir un vincle amb les arquitectures i ornat que Serafí de Centelles introduí Continue reading →

Quina lletra tenien Ramon Llull, Bernat Metge o Ferran el Catòlic? Un ràpid passeig per la paleografia medieval hispànica

La paleografia, com el seu nom indica, no és una altra cosa que l’estudi de les escriptures antigues i des de la seua aparició fa més de tres-cents anys ha resultat una ciència auxiliar fonamental per a qualsevol historiador medievalista. En origen era part de la diplomàtica, ciència nascuda amb la publicació de la monumental obra del benedictí alsacià Jean Mabillon De re diplomatica (1681), dirigida a verificar la datació, procedència i natura dels documents antics en el context de diverses polèmiques per l’autenticitat de determinats privilegis reials Continue reading →

El manuscrit Voynich

El conegut com a “Manuscrit Voynich” és un gran misteri irresolt que ha cridat l’atenció de molta gent des de fa cent anys. Especialment en les darreres dècades, gràcies a la difusió que n’ha fet internet. Es tracta d’un llibre medieval fet en pergamí i ricament il·lustrat que no se sap què diu, perquè se suposa que està encriptat. Dic que se suposa perquè a hores d’ara ningú ha pogut resoldre’l, ni tan sols els millors criptògrafs professionals que ho han intentat, i per això Continue reading →

Les restes de la família d’Ausias Marc a Sant Jeroni de Cotalba

L’expectació és màxima. I bona mostra d’això és que en la sala de la conferència del monestir de Sant Jeroni de Cotalba no cap ni una agulla. Encara, però, els amfitrions -la família Trenor- acomoden els darrers en arribar. El gruix del públic el conformen veïns de la comarca atrets per la notícia, tot i que inicialment l’acte estava integrat com a punt i final del programa de la II Trobada de professorat de valencià. I, en efecte, el degoteig dels inscrits en la trobada Continue reading →