El Archivo de la Corona de Aragón, un monumento al pluralismo

Especial de l'Heraldo de Aragón sobre el 700 aniversari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó . A nadie se le ocurriría tratar de analizar lo que sucede en la actualidad en Aragón, Cataluña o Valencia sin atender también a los cambios que se producen paralelamente en España o la Unión Europea, sus dos principales ámbitos de pertenencia política más allá de sus propias fronteras. El resultado sería una visión parcial, sesgada e incompleta. Lo mismo pasa con los diversos territorios que formaron parte de la Continue reading →

“Los Lunnis”, el Cid, al-Àndalus i “cierra España”!

En el Grup Harca, com sabeu, som molt partidaris de la divulgació històrica i d’emprar els més diversos fets i explicacions per a il·lustrar situacions històriques o de l’actualitat. En eixe sentit, ens vam alegrar molt perquè el programa infantil Los Lunnis obrira fa un parell d’anys una secció anomenada “Lunnis de leyenda”, basada en fets relatius a la història i la pluralitat cultural espanyola i d’àmplia difusió entre els xiquets gràcies a la seua emissió diària en el canal infantil Clan. Ara bé, l’estupor Continue reading →

“Una nit al castell” amb l’orde de Montesa

L’advocat, escriptor, periodista radiofònic i bon amic del Grup Harca Juan Francisco Ferrándiz va entrevistar fa unes setmanes a Vicent Baydal en el seu programa de Ràdio Cocentaina Una nit al castell per tal de parlar de la importància història de l’orde de Santa Maria de Montesa, en ocasió del seu seté centenari: Què era i per què es va fundar? On tenien els seus senyorius al llarg del Regne de València? En quines campanyes militars van intervindre? Quins eren els símbols heràldics dels montesians? Continue reading →

De l’entorn de la Rambleta al barri de Sant Marcel·lí: abans i després del segle XX

Més enllà del Bulevard Sud i la Rambleta hi ha els barris de Camí Real, Sant Marcel·lí, Faitanar i La Torre . Pocs barris tenen una data de fundació clara, però el de Sant Marcel·lí, en el districte de Jesús de la ciutat de València, la té: en abril de 1954 arribaren els primers pobladors que habitaren els nous blocs de vivendes acabats de construir enmig de l’Horta per l’arquebisbat de València, llavors encapçalat pel biscaí Marcelino Olaechea. D’ací que -no casualment- es triara el nom de Continue reading →

Dolços medievals amb Frederic Aparisi a Ràdio Cocentaina

Sens dubte vivim un moment dolç per a la cuina. I precisament de dolços és del què parlaren Frederic Aparisi i Juan Francisco Ferrándiz fa un mesos al programa de Ràdio Cocentaina “Una nit al castell”. Ara que s’apropa el Nadal no està de més parlar sobre els orígens dels torrons, si són musulmans o cristians, però en l’entrevista Aparisi i Ferrándiz fan un repàs no només dels torrons (ací en sabreu més) sinó també d’altres productes i sobretot d’altres textures i sabors que predominaven Continue reading →

La història de Patraix: de l’horta a les fàbriques i de les fàbriques a la ciutat

Patraix dóna nom actualment a un districte i a un barri de la ciutat de València . En l’actualitat Patraix és un districte de la ciutat de València amb vora 60.000 habitants, conformat per cinc barris diferents: Vara de Quart, Sant Isidre, Safranar, Favara i l’homònim de Patraix (amb 25.000 habitants), conformat a partir del nucli històric conegut amb eixe nom, entorn de l’actual plaça de Patraix, que serà el lloc en el qual ens centrarem bàsicament en este text. En tot cas, no resulta estrany que Continue reading →

Patraix en època baixmedieval

La conquesta cristiana va suposar una concentració del poblament arreu del territori conquerit, però fou particularment intensa en aquelles zones de regadiu o en les que hi estaven a prop. La setmana passada Ferran Esquilache ja va explicar ací com difícil resulta precisar sobre quina de les dues alqueries existents en la zona amb el nom de Patraix es va desenvolupar el nucli de poblament que ens ha arribat a l’actualitat. Recordem que hi havia un total de quatre nuclis, això és, Malilla, Altell, Patraix Continue reading →

Patraix en època romana i andalusina

Fins ara hem fet al blog d’Harca diverses sèries de posts dedicats a barris de la ciutat de València, com el Carme, Russafa, el Cabanyal o Benimaclet, i ara li toca el torn a Patraix, al sud-oest de Ciutat Vella. Molts dels casos esmentats són barris actuals que en el passat foren pobles independents, separats de la ciutat, i jo m’he ocupat sempre en estes sèries d’explicar l’origen més remot dels barris estudiats, quan eren alqueries andalusines de l’horta de València, en la perifèria de Continue reading →

Santa Maria de Montesa, l’orde dels valencians

Santa Maria de Montesa. L'orde dels valencians (Grup Harca-Granissat Estudi Creatiu, 2017) Ja tenim ací un dels primers documentals històrics valencians produït directament per a la seua emissió en xarxes socials. I és gràcies al catedràtic Enric Guinot i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, que van incloure la seua producció com a part dels actes organitzats a propòsit del Congrés Internacional: L’orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama (València-Montesa, 24-27 d’octubre de 2017), i de la Presidència de les Corts Valencianes, Continue reading →

L’explicació (medieval) de la festa

Esta ressenya va aparèixer publicada el 30 de setembre de 2017 al suplement cultural ‘Posdata’ del diari Levante-EMV, i la publiquem ara al blog d’Harca per a una major difusió.   LA CIUDAD Y LA FIESTA: CULTURA DE LA REPRESENTACIÓN EN LA SOCIEDAD MEDIEVAL. Rafael Narbona Vizcaíno. Editorial Síntesis. 274 PÁGS. 21 €. El moment en què un professor universitari confecciona manuals de síntesi sobre una temàtica concreta per a les grans editorials de textos acadèmics marca a les clares l’estatus d’excel·lència que ha adquirit Continue reading →

Entrevista a “La Represa”

“La Represa” és un programa d’entrevistes en profunditat que es produeix a Ràdio Godella, de la mà de Francesc Fort, però que s’emet per diversos mitjans gràcies a la xarxa de ràdios municipals valencianes i que també trobem a youtube. La nòmina de gent que ha passat pel programa ja és llarga i ben interessant, i ara el Grup Harca tenim el gran honor de contar-nos entre ells des de fa unes setmanes, gràcies a l’amabilitat del seu presentador que ens va convidar. Una hora Continue reading →

Jaume I i el seu testament: entre el mite, la certesa i la inquietud

Blai Server Universitat de València Com posà de manifest Ernest Belenguer en el seu llibre ja clàssic Jaume I a través de la història (Tres i Quatre, 1984; reedició de PUV, 2011), el del Conqueridor ha estat el “mite més vigorós de l’imaginari històric dels valencians”, en l’afortunada fórmula que pot llegir-se en la sinopsi editorial de l’obra. En efecte, al llarg dels segles, les successives generacions de valencians i valencianes han interpretat i reinterpretat la figura de Jaume I en funció dels seus anhels Continue reading →

Diem adéu al curs amb una de pirates

Ja fa algunes setmanes que el curs 2016-2017 s’ha acabat, i ja estem de ple a l’estiu. Com cada any, doncs, ens agafem “vacances” al blog, i interrompem la publicació de posts fins a la tardor. Però tranquils, que no anem a quedar-nos sense fer res. A banda dels nostres treballs personals estem ja preparant molts projectes conjunts del Grup Harca, que anireu descobrint durant el curs vinent. El més important, per ara, segur que ja el coneixeu els que seguiu habitualment el nostre perfil Continue reading →

La història de Benimaclet: de poble de l’Horta a barri de València

Benimaclet és en l'actualitat un barri i districte de la ciutat de València . A diferència del que passa amb altres barris populars de València, com Russafa o el Cabanyal, que pertanyeren a la ciutat però en el segle XIX s’independitzaren durant diverses dècades, Benimaclet, en canvi, fou sempre un poble autònom fins a la seua incorporació a la capital en 1871. Com ha explicat Ferran Esquilache, el nucli fou probablement fundat fa uns 1.200 anys, entorn del 800, després de la conquesta islàmica de Continue reading →

Benimaclet, una comunitat rural en l’edat mitjana

Com deia Ferran Esquilache en les darreres línies del seu post de la setmana passada, el 1280 Artal de Alagón, descendent de Blasco de Alagón, vengué els seus dominis a Yosef Ravaya, un jueu originari de Girona, que fou batle general de l’infant Pere. Dos anys després de la compravenda, el 1282, Ravaya morí, instituint com a curadora i tutora de la seua filla Bonadona, la seua dona, Astruga. Finalment, el 1287 la vídua decidí vendre el senyoriu per 27.000 sous a Bernat Planell, un Continue reading →
Translate »