La perseverança d’una de les ciutats més antigues del planeta

Qui decidí la ubicació de la ciutat de València ara fa 2.158 anys potser, a priori, no l’encertà del tot. Sí, era el que els romans buscaven en el seu afany de colonitzar i dominar la península Ibèrica: a pocs quilòmetres del litoral, al costat d’un riu navegable i de la Via Heraclea, ben abastida d’aigua dolça, amb terres fèrtils per al cultiu i estratègicament situada a mitjan camí entre dos grans nuclis ibers, Edeta i Saiti, i els dos principals assentaments romans de la Continue reading →

Bones vacances. Acabem el curs 2017-2018

Al poble de Manuel, a la Ribera Alta, presentant amb el medievalista Pau Viciano, en gener de 2018, els llibres de Fer Harca . No ens en volem acomiadar del curs sense el tradicional balanç que fem al blog, abans de reprendre’l durant la tardor. Enguany Harca ha complit ni més ni menys que una dècada sencera i ja queden molt lluny aquells temps en què estaven fem el doctorat i ens consideràvem “joves medievalistes valencians“. Per contra, fa ja un parell d’anys i mig Continue reading →

Retornats a l’International Medieval Meeting de Lleida

Sis anys. Aquest és el temps que s’ha escolat entre la meua primera participació a l’International Medieval Meeting de Lleida i la segona. Sis anys donen per a molt, o per a poc, segons es visquen. El ben cert és que moltes coses han canviat des d’aquell llunyà 2011. Altres, afortunadament, no. El més radical de tots els canvis per a mi és, sens dubte, la manera de participar-hi. Si el 2011 era un més entre els participants, ara, al 2018, he pogut col·laborar en Continue reading →

Ferran Esquilache parla del Cid en “Una nit al Castell”

La setmana passada Juan Francisco Ferrándiz va tornar a convidar el Grup Harca al seu programa Una nit al Castell, de Ràdio Cocentaina. Ferran Esquilache va parlar sobre el Cid Campeador, del que ja vos ha parlat abans en este mateix blog. Qui fou realment el Cid? Era un heroi com diuen uns o un simple mercenari com diuen altres? En quin context social i històric va aparèixer la seua figura? Per què va conquerir València i com fou el seu govern de la ciutat? Continue reading →

La petjada valenciana en l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona, construïda de manera coetània a la instal·lació en l'edifici de l'Arxiu Reial . Enguany es complixen 700 anys des que Jaume II decidira dedicar dos cambres del seu palau reial de Barcelona a servir de lloc on custodiar la documentació conservada i generada pels monarques de la Corona d’Aragó, creant així l’Arxiu Reial de Barcelona, que a partir del segle XVIII fou anomenat Arxiu General de la Corona d’Aragó. El seu actual director, Carlos López Rodríguez, Continue reading →

La llegenda de Zaida i l’origen de la Saïdia de València

Al segle XII, València formava part dels territoris controlats per Muhammad ibn Sad ibn Mardanix, més conegut pels cristians com el rei Llop. Diuen que es va casar amb una bella dama anomenada Zobaida, que era filla d’Ibrahim ibn Hamusk, senyor de Múrcia, i, encara que aquell era un matrimoni per motius polítics, la bellesa de Zobaida va fer que Ibn Mardanix s’enamorara d’ella perdudament, convertint-la de seguida en la seua favorita. Fruit d’aquell amor especial va nàixer una xiqueta a la que van anomenar Continue reading →

La història del terme, horta i lloc de Campanar

El campanar de Campanar, amb els edificis de Nou Campanar al fons. Foto: Tono Giménez . Per parlar-vos de la importància del que podreu llegir en este text sobre Campanar, l’històric terme situat al nord-oest de la ciutat de València, podríem dir, fent un triple salt mortal, que tal vegada si Campanar no haguera existit, en l’actualitat l’illa de Cuba no seria un Estat independent. O també podem destacar que, com acabem de descobrir, ara sabem que els descendents de Ramon Muntaner s’establiren en època moderna a Continue reading →

Campanar, una mar d’alqueries a les portes de València

Això sembla que era Campanar a l’edat mitjana. De fet, no s’ha localitzat cap document que l’esmente com un nucli de poblament concentrat després del Llibre del Repartiment. Com ja va explicar Ferran Esquilache la setmana passada ací, en els moments previs a la conquesta cristiana sí que existia un grup de cases més o menys pròximes entre sí, però que no poden considerar-se amb seguretat el precedent del nucli històric de Campanar. Abans de l’entrada triomfal a la ciutat de València, Jaume I ja Continue reading →

Els orígens andalusins de Campanar a l’Horta de València

Si preguntem a la gent pel carrer, la immensa majoria relacionarà el topònim del barri de Campanar, a la ciutat de València, amb un campanar d’església. És allò més lògic i, a més, per si fóra poc, el campanar de Campanar és ben bonic i esplendorós. Hi ha, però, qui va voler filar més prim i es va inventar un curiós joc de paraules segons el qual Campanar vindria de la unió de les paraules “camp” i “anar”; és a dir, d’anar al camp, al Continue reading →

El Archivo de la Corona de Aragón, un monumento al pluralismo

Especial de l'Heraldo de Aragón sobre el 700 aniversari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó . A nadie se le ocurriría tratar de analizar lo que sucede en la actualidad en Aragón, Cataluña o Valencia sin atender también a los cambios que se producen paralelamente en España o la Unión Europea, sus dos principales ámbitos de pertenencia política más allá de sus propias fronteras. El resultado sería una visión parcial, sesgada e incompleta. Lo mismo pasa con los diversos territorios que formaron parte de la Continue reading →

“Los Lunnis”, el Cid, al-Àndalus i “cierra España”!

En el Grup Harca, com sabeu, som molt partidaris de la divulgació històrica i d’emprar els més diversos fets i explicacions per a il·lustrar situacions històriques o de l’actualitat. En eixe sentit, ens vam alegrar molt perquè el programa infantil Los Lunnis obrira fa un parell d’anys una secció anomenada “Lunnis de leyenda”, basada en fets relatius a la història i la pluralitat cultural espanyola i d’àmplia difusió entre els xiquets gràcies a la seua emissió diària en el canal infantil Clan. Ara bé, l’estupor Continue reading →

“Una nit al castell” amb l’orde de Montesa

L’advocat, escriptor, periodista radiofònic i bon amic del Grup Harca Juan Francisco Ferrándiz va entrevistar fa unes setmanes a Vicent Baydal en el seu programa de Ràdio Cocentaina Una nit al castell per tal de parlar de la importància història de l’orde de Santa Maria de Montesa, en ocasió del seu seté centenari: Què era i per què es va fundar? On tenien els seus senyorius al llarg del Regne de València? En quines campanyes militars van intervindre? Quins eren els símbols heràldics dels montesians? Continue reading →

De l’entorn de la Rambleta al barri de Sant Marcel·lí: abans i després del segle XX

Més enllà del Bulevard Sud i la Rambleta hi ha els barris de Camí Real, Sant Marcel·lí, Faitanar i La Torre . Pocs barris tenen una data de fundació clara, però el de Sant Marcel·lí, en el districte de Jesús de la ciutat de València, la té: en abril de 1954 arribaren els primers pobladors que habitaren els nous blocs de vivendes acabats de construir enmig de l’Horta per l’arquebisbat de València, llavors encapçalat pel biscaí Marcelino Olaechea. D’ací que -no casualment- es triara el nom de Continue reading →

Dolços medievals amb Frederic Aparisi a Ràdio Cocentaina

Sens dubte vivim un moment dolç per a la cuina. I precisament de dolços és del què parlaren Frederic Aparisi i Juan Francisco Ferrándiz fa un mesos al programa de Ràdio Cocentaina “Una nit al castell”. Ara que s’apropa el Nadal no està de més parlar sobre els orígens dels torrons, si són musulmans o cristians, però en l’entrevista Aparisi i Ferrándiz fan un repàs no només dels torrons (ací en sabreu més) sinó també d’altres productes i sobretot d’altres textures i sabors que predominaven Continue reading →

La història de Patraix: de l’horta a les fàbriques i de les fàbriques a la ciutat

Patraix dóna nom actualment a un districte i a un barri de la ciutat de València . En l’actualitat Patraix és un districte de la ciutat de València amb vora 60.000 habitants, conformat per cinc barris diferents: Vara de Quart, Sant Isidre, Safranar, Favara i l’homònim de Patraix (amb 25.000 habitants), conformat a partir del nucli històric conegut amb eixe nom, entorn de l’actual plaça de Patraix, que serà el lloc en el qual ens centrarem bàsicament en este text. En tot cas, no resulta estrany que Continue reading →
Translate »