Tag Archives: Història urbana

La creu o peiró del Comte d’Oliva. El nus o llanterna octogonal

Josep A. Gisbert Santonja director del Museu Arqueològic de Dénia   El mercat antiquari ha fet sorgir a la llum un objecte artístic certament transcendent per al municipi d’Oliva, atès que ens ofereix un vincle imaginari i iconogràfic amb l’Oliva comtal, així com un lligall clar i cert amb el segon Comte d’Oliva; Serafí de Centelles (mort el 1536). Proposem aquest nom i aquest temps perquè detalls d’estil i la iconografia ens permeten establir un vincle amb les arquitectures i ornat que Serafí de Centelles introduí Continue reading →

Un passeig històric pel barri del Carme

El barri del Carme, marcat en ocre, en el conjunt de Ciutat Vella Ens quedem meravellats davant d’oliveres mil·lenàries com les del Maestrat o sobrepassats per la força telúrica de boscos centenaris com el de Munain, però poques vegades ens parem a pensar que algunes de les zones urbanes que xafem cada dia també concentren tota la intensitat de la història. Places i carrers pels quals han passat persones des de fa milers o centenars d’anys, preocupant-se per traure la seua vida avant, treballant, conversant, divertint-se, Continue reading →

El metge del rei i la medicina medieval

Un dels temes que els escriptors de novel·la històrica han freqüentat en els darrers anys amb més insistència és, sens dubte, el de la medicina i els metges a l’edat mitjana. Per esmentar alguns títols, El metge de Noah Gordon, El sanador de Caballos, El jinete del silencio de Gonzalo Giner, i darrerament, en la literatura catalana El metge del rei. En aquest últim, Joan Olivares recrea la vida de Lluís Alcanyís, qui, en efecte, va ser metge del rei Ferran II i, també, del Continue reading →

La gestió del territori des d’una perspectiva històrica

Una primera versió d’aquest text va aparèixer publicada al diari Levante-EMV, en la seua edició per a la Safor, el diumenge 12 de gener de 2014. Es féu d’esperar, Hug. Els conats de pesta a València aconsellaven demorar el viatge des de Cardona. Amb la regressió de l’epidèmia, el pares, Joan Folc de Cardona i Joana, accedeixen a lliurar el menor dels seus fills a l’avi matern. Finalment, Alfons el Vell rebia Hug de Cardona el 30 de novembre de 1411 al seu palau de Continue reading →