Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’entrà!

. La carrossa del capità cristià Luis Sanus protegida pels almogàvers (Foto: Juan Sanz) . Si el Grup Harca va nàixer on naixien les grans mampreses de l’edat contemporània, en un bar, una de les seues darreres gestes ho va fer on es forgen les grans iniciatives de l’era de les xarxes: en el gran fòrum de trobada virtual que és Facebook. En efecte, així va ser com la periodista Amàlia Garrigós ens va presentar fa més d’un any al seu amic, artista plàstic i Continue reading →

Un any de Fer Harca (2): satisfets i amb ganes de més

Tal dia com hui de fa un any, el 18 d’abril de 2016, al restaurant Alma de Temple de València (ara anomenat Sucede) presentàvem per primera vegada el nostre llibre “Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes”. Un lloc privilegiat, perquè mentre parlàvem teníem a les nostres esquenes, com escenari, un tros de la muralla andalusina de Madinat Balansiya, construïda al segle XI. Aquell dia fou un acte entranyable, perquè va participar amb nosaltres el prologuista, Rafael Narbona, i estava en primera fila el prologuista Continue reading →

Els càtars, entre el genocidi i els jocs de poder feudal

Certament, resulta curiosa la fascinació que desperten el càtars encara actualment. Almenys així pareixen demostrar-ho els milers de turistes que visiten any rere any, des de fa moltes dècades, els castells “càtars” de l’actual sud de França; i també el discurs turístic que ens venen allí, al “Pays Cathare”. Probablement hauran contribuït bona cosa les llegendes sobre un presumpte Grial càtar i sobre tresors ocults que s’han anat inventant al llarg dels segles, amb les que s’ha envoltat de misteri aquesta religió medieval desapareguda. Però Continue reading →

El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França: una història de cara a la mar

Casa modernista en el Cabanyal (Foto: El espejo que huye) . Fa més de 2.000 anys, quan es fundà la colònia romana de Valentia, la línia de costa propera devia passar un quilòmetre més cap a dins del lloc per on ho fa actualment, aproximadament per on hui en dia s’ubica el Mercat del Cabanyal. Nike Air Max 2016 Heren De ben segur que pel litoral ja passaven des de molt abans naus mercantils, com testimonien les restes d’àmfores etrusques, grecoitàliques, ibèriques i púniques de Continue reading →

El Cabanyal de València i la seua gent

Aquell matí de juny de 1469, Lluís Gil deixà de costat els seus assumptes habituals i acudí, cames ajudeu-me, a la cort de Governació. Un altre afer reclamava la seua atenció. I és que tot sembla indicar que Gil havia estat víctima d’una estafa per part d’Andreu Valent. Aquest pescador es trobava en una situació financera força delicada. A causa dels deutes, els seus béns havien estat empenyorats per la cort de Governació a fi de procedir a la seua venda i satisfer els creditors. Continue reading →

El pirata valencià Pere Fuster en els contes toscans de Giovanni Sercambi

Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017), in memoriam . Les darreres jornades ens han dut dos notícies molt importants però ben diferents per al medievalisme de la Corona d’Aragó. Una de calenta i una de freda. Per una banda, la ben plausible identificació de l’autor del Curial e Güelfa que ha fet el doctor en Filologia Abel Soler en la persona d’Enyego d’Àvalos (c. Asics Mexico damskie 1414-1484), un cavaller castellà criat a la cort d’Alfons el Magnànim a València i posteriorment instal·lat a la Continue reading →

Confits de sucre i altres dolços medievals

L’origen dels confits i la pastisseria es retrotrau al món clàssic. Ja els grecs elaboraven un ampli ventall de dolços fets de farina i mel com a ingredients principals als quals s’afegia vi, fruita seca, oli, segons com. És el cas dels glycins fets a Creta o dels stolytes i artocros d’Atenes. I, en època romana, autors com Columel·la, Plini el vell, Apici, Cató el Vell o Caius Petroni donen notícia dels dolços que feien les delícies dels veïns de Pompeia i d’arreu de l’Imperi Continue reading →

Les claus per al descobriment de l’autor de Curial e Güelfa

El passat dilluns 27 de febrer l’historiador i doctor en filologia Abel Soler va presentar en una conferència a la Universitat de València el resultat de la seua tesi doctoral, new balance 574 damskie en la que ha pogut establir per fi l’autoria de la novel·la del segle XV “Curial e Güelfa”. D’acord amb aquesta recerca, New Balance 515 damskie l’autor fins ara anònim seria Enyego d’Àvalos, Maglie Orlando Magic un noble castellà d’origen i valencià d’adopció, solde adidas chaussures pas cher valencianoparlant, que es Continue reading →

Presentació de Fer Harca (2) a Almassora

El passat 17 de febrer de 2017 el Grup Harca va estar a Almassora, on gràcies a les gestions del seu Ajuntament vàrem presentar el nostre llibre “Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes“, i Vicent Baydal va aprofitar per a presentar també el seu llibre particular “Els valencians des de quan són valencians?“, amb un gran èxit de públic. Poques vegades, però, quan presentem els nostres llibres al llarg i ample del país, ve la televisió local a enregistrar-ho, com va ser el cas Continue reading →

Sinyent: una granja cistercenca del segle XIV

La granja de Sinyent és un edifici medieval en mal estat de conservació situat en el terme municipal de Polinyà, però molt a prop d’Albalat, en la vora dreta del riu Xúquer. Fa només uns mesos que fou declarat BIC, i ara mateixa pertany a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), que la va comprar fa uns anys per a convertir els seus terrenys en un centre d’experimentació i l’edifici principal en una seu. Però, de moment, encara roman a l’espera d’una futura rehabilitació. La seua principal Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Nike Sko Norge Nettbutikk Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats Continue reading →

Russafa: llauradors i pescadors a les portes de la ciutat

Després de la conquesta cristiana de 1238, Jaume I repartí les terres de l’alqueria de Russafa entre els nouvinguts, com féu arreu del nou país. És cert que el seu pare, Pere el Catòlic, havia promés Russafa als templers però finalment, com que en el moment de la conquesta ja ningú recordava aquella promesa, l’orde rebé una altra alqueria, la de Montcada. Fet i fet, Russafa restà dins al reialenc, integrada dins del terme particular de la ciutat de València. Per descomptat, l’alqueria comptava amb Continue reading →

Russafa en època andalusina: paisatge i territori

En 2013 vaig publicar al Blog d’Harca un post en el que explicava que l’origen més remot de Russafa havia estat una almúnia o finca d’esplai, construïda, segurament, per Abd Al·lah al Balansí al final del segle VIII o principi del IX. Womens Nike Air Huarache Era el fill menut del primer emir omeia de Còrdova, Abd al-Rahman I, qui, després d’una guerra pel poder amb els seus germans (produïda a la mort del pare) es va refugiar entre les tribus berbers de València. Al-Balansí Continue reading →