Sinyent: una granja cistercenca del segle XIV

La granja de Sinyent és un edifici medieval en mal estat de conservació situat en el terme municipal de Polinyà, però molt a prop d’Albalat, en la vora dreta del riu Xúquer. Fa només uns mesos que fou declarat BIC, i ara mateixa pertany a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), que la va comprar fa uns anys per a convertir els seus terrenys en un centre d’experimentació i l’edifici principal en una seu. Però, de moment, encara roman a l’espera d’una futura rehabilitació. La seua principal Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats històrics dels contorns de la ciutat Continue reading →

Russafa: llauradors i pescadors a les portes de la ciutat

Després de la conquesta cristiana de 1238, Jaume I repartí les terres de l’alqueria de Russafa entre els nouvinguts, com féu arreu del nou país. És cert que el seu pare, Pere el Catòlic, havia promés Russafa als templers però finalment, com que en el moment de la conquesta ja ningú recordava aquella promesa, l’orde rebé una altra alqueria, la de Montcada. Fet i fet, Russafa restà dins al reialenc, integrada dins del terme particular de la ciutat de València. Per descomptat, l’alqueria comptava amb Continue reading →

Russafa en època andalusina: paisatge i territori

En 2013 vaig publicar al Blog d’Harca un post en el que explicava que l’origen més remot de Russafa havia estat una almúnia o finca d’esplai, construïda, segurament, per Abd Al·lah al Balansí al final del segle VIII o principi del IX. Era el fill menut del primer emir omeia de Còrdova, Abd al-Rahman I, qui, després d’una guerra pel poder amb els seus germans (produïda a la mort del pare) es va refugiar entre les tribus berbers de València. Al-Balansí va acabar ací els Continue reading →

La creu o peiró del Comte d’Oliva. El nus o llanterna octogonal

Josep A. Gisbert Santonja director del Museu Arqueològic de Dénia   El mercat antiquari ha fet sorgir a la llum un objecte artístic certament transcendent per al municipi d’Oliva, atès que ens ofereix un vincle imaginari i iconogràfic amb l’Oliva comtal, així com un lligall clar i cert amb el segon Comte d’Oliva; Serafí de Centelles (mort el 1536). Proposem aquest nom i aquest temps perquè detalls d’estil i la iconografia ens permeten establir un vincle amb les arquitectures i ornat que Serafí de Centelles introduí Continue reading →

Quina lletra tenien Ramon Llull, Bernat Metge o Ferran el Catòlic? Un ràpid passeig per la paleografia medieval hispànica

La paleografia, com el seu nom indica, no és una altra cosa que l’estudi de les escriptures antigues i des de la seua aparició fa més de tres-cents anys ha resultat una ciència auxiliar fonamental per a qualsevol historiador medievalista. En origen era part de la diplomàtica, ciència nascuda amb la publicació de la monumental obra del benedictí alsacià Jean Mabillon De re diplomatica (1681), dirigida a verificar la datació, procedència i natura dels documents antics en el context de diverses polèmiques per l’autenticitat de determinats privilegis reials Continue reading →

El manuscrit Voynich

El conegut com a “Manuscrit Voynich” és un gran misteri irresolt que ha cridat l’atenció de molta gent des de fa cent anys. Especialment en les darreres dècades, gràcies a la difusió que n’ha fet internet. Es tracta d’un llibre medieval fet en pergamí i ricament il·lustrat que no se sap què diu, perquè se suposa que està encriptat. Dic que se suposa perquè a hores d’ara ningú ha pogut resoldre’l, ni tan sols els millors criptògrafs professionals que ho han intentat, i per això Continue reading →

Les restes de la família d’Ausias Marc a Sant Jeroni de Cotalba

L’expectació és màxima. I bona mostra d’això és que en la sala de la conferència del monestir de Sant Jeroni de Cotalba no cap ni una agulla. Encara, però, els amfitrions -la família Trenor- acomoden els darrers en arribar. El gruix del públic el conformen veïns de la comarca atrets per la notícia, tot i que inicialment l’acte estava integrat com a punt i final del programa de la II Trobada de professorat de valencià. I, en efecte, el degoteig dels inscrits en la trobada Continue reading →

Andalusins, almogàvers i llauradors en armes

El Primer Tro Fernando Fernández, el Capità cristià Luis Sanus, la periodista Amàlia Garrigós i els harquers: Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi . Conquestes, almogàvers i llauradors en armes a terres valencianes durant l’edat mitjana, eixa va ser la conferència conjunta que vàrem impartir el passat dissabte 12 de novembre en el teatre del Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, convidats per la Filà Almogàvers, que enguany ostenta la capitania cristiana de les festes de Moros i Cristians i en particular pel seu capità, Continue reading →

“Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)”, un llibre d’Ernest Belenguer

El primer repàs general al regnat del Cerimoniós en més de 50 anys En el darrer número de la revista Afers, el 84, trobareu un dossier sobre els “Hospitals a la rereguarda republicana durant la Guerra Civil” coordinat per Xavier García Ferrandis i Àlvar Martínez Vidal amb sis articles sobre diversos centre hospitalaris en funcionament entre 1936 i 1939 a Huete, Uclés, Ontinyent, Alcoi, València i el front de l’Ebre. Així mateix, també s’hi poden llegir tres articles més sobre l’espionatge a Catalunya durant la Continue reading →

La societat andalusina en la crònica de Jaume I

La societat andalusina és una cosa obscura per a la majoria de la gent, incloent-hi molts historiadors. Ens referim a ells amb noms genèrics com “els musulmans”, “els andalusins”, i molt a sovint “els moros”, però sense tindre massa clar què són, més enllà del component religiós. Formen part del relat quan parlem del temps de la conquesta perquè sabem que estaven ací, vivint en les seues alqueries i medines, treballant en les seues hortes, o refugiats en els seus castells quan els atacaven els cristians. Continue reading →

Pere Alfonso, ministrer del rei.

No resulta massa freqüents topar-se amb els músics del període medieval entre la paperassa medieval. Els llibres de comptes de les corts senyorials aportarien llum sobre el tema, però bona part d’aquesta documentació ha desaparegut. De tant en tant, però, la documentació et dóna sorpreses, particularment els registres de la cort del justícia i els protocols notarials. Així, el dissabte 22 de maig de 1413 acudiren al notari Pere Alfonso i Llop Marc per a constituir legalment un societat “in et super arte nostre sonandi” Continue reading →

Un passeig històric pel barri del Carme

El barri del Carme, marcat en ocre, en el conjunt de Ciutat Vella Ens quedem meravellats davant d’oliveres mil·lenàries com les del Maestrat o sobrepassats per la força telúrica de boscos centenaris com el de Munain, però poques vegades ens parem a pensar que algunes de les zones urbanes que xafem cada dia també concentren tota la intensitat de la història. Places i carrers pels quals han passat persones des de fa milers o centenars d’anys, preocupant-se per traure la seua vida avant, treballant, conversant, divertint-se, Continue reading →