Tag Archives: Història de l’alimentació

Dolços medievals amb Frederic Aparisi a Ràdio Cocentaina

Sens dubte vivim un moment dolç per a la cuina. I precisament de dolços és del què parlaren Frederic Aparisi i Juan Francisco Ferrándiz fa un mesos al programa de Ràdio Cocentaina “Una nit al castell”. Ara que s’apropa el Nadal no està de més parlar sobre els orígens dels torrons, si són musulmans o cristians, però en l’entrevista Aparisi i Ferrándiz fan un repàs no només dels torrons (ací en sabreu més) sinó també d’altres productes i sobretot d’altres textures i sabors que predominaven Continue reading →

Confits de sucre i altres dolços medievals

L’origen dels confits i la pastisseria es retrotrau al món clàssic. Ja els grecs elaboraven un ampli ventall de dolços fets de farina i mel com a ingredients principals als quals s’afegia vi, fruita seca, oli, segons com. És el cas dels glycins fets a Creta o dels stolytes i artocros d’Atenes. I, en època romana, autors com Columel·la, Plini el vell, Apici, Cató el Vell o Caius Petroni donen notícia dels dolços que feien les delícies dels veïns de Pompeia i d’arreu de l’Imperi Continue reading →

El metge del rei i la medicina medieval

Un dels temes que els escriptors de novel·la històrica han freqüentat en els darrers anys amb més insistència és, sens dubte, el de la medicina i els metges a l’edat mitjana. Per esmentar alguns títols, El metge de Noah Gordon, El sanador de Caballos, El jinete del silencio de Gonzalo Giner, i darrerament, en la literatura catalana El metge del rei. En aquest últim, Joan Olivares recrea la vida de Lluís Alcanyís, qui, en efecte, va ser metge del rei Ferran II i, també, del Continue reading →

Per Nadal, torrons!

Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →

A propòsit de la fira de Tots Sants de Cocentaina

A poc a poc van arribant els firers amb les mercaderies a lloms de mules i ases. De carros, cap ni un. Impossible de pujar les costeres i camins que condueixen fins ací, i més difícil encara moure’s pels carrers estrets del nucli. La calma – sempre relativa- del dia a dia dels veïns dóna pas, a mesura que s’acosta el dia assenyalat, al tràfec de persones, també d’esclaus negres, de tota classe d’animals -porcs, cavalcadures, ovelles, cabres, bous i vaques, principalment- i de productes Continue reading →

La mel és més dolça que la sang

Alguns reconeixereu de seguida aquest títol per ser una obra de Salvador Dalí. Nike Air Max 2017 Heren wit I, en efecte, no aneu errats. adidas nmd uomo Fou mentre fullejava un catàleg de l’obra del pintor de Cadaqués que vaig pensar en dedicar el post a un aspecte marginal de la història rural: la mel. Nike Paris En realitat, com qualsevol altre tema, les perspectives d’anàlisi són múltiples: des de la història de l’alimentació, del consum o del comerç, per esmentar-ne les més immediates. Continue reading →