Monthly Archives: juny 2017

La història de Benimaclet: de poble de l’Horta a barri de València

Benimaclet és en l'actualitat un barri i districte de la ciutat de València . A diferència del que passa amb altres barris populars de València, com Russafa o el Cabanyal, que pertanyeren a la ciutat però en el segle XIX s’independitzaren durant diverses dècades, Benimaclet, en canvi, fou sempre un poble autònom fins a la seua incorporació a la capital en 1871. Com ha explicat Ferran Esquilache, el nucli fou probablement fundat fa uns 1.200 anys, entorn del 800, després de la conquesta islàmica de Continue reading →

Benimaclet, una comunitat rural en l’edat mitjana

Com deia Ferran Esquilache en les darreres línies del seu post de la setmana passada, el 1280 Artal de Alagón, descendent de Blasco de Alagón, vengué els seus dominis a Yosef Ravaya, un jueu originari de Girona, que fou batle general de l’infant Pere. Dos anys després de la compravenda, el 1282, Ravaya morí, instituint com a curadora i tutora de la seua filla Bonadona, la seua dona, Astruga. Finalment, el 1287 la vídua decidí vendre el senyoriu per 27.000 sous a Bernat Planell, un Continue reading →

Dels Bani Maklata a Jaume I: sobre els orígens andalusins de Benimaclet

Totes les comunitats polítiques tenen una necessitat imperiosa de conèixer els seus orígens, perquè el relat dels orígens aporta legitimitat i unió. Per això, tots les comunitats locals i les nacions tenen un relat sobre el seu origen ben establert que permet els seus veïns l’autoafirmació. De vegades és un relat real, de vegades és mític, i de vegades és una combinació d’ambdues coses, però sempre hi ha un relat. Així, com que Benimaclet fou un poble durant molts segles, la seua posterior absorció com Continue reading →

Montesa: 700 anys de l’orde dels valencians

Dissabte farà 700 anys, que no és poca cosa. Era el 10 de juny de 1317 quan el papa Joan XXII signava des d’Avinyó la solemne butla fundacional que donava origen a l’orde militar de Santa Maria de Montesa. Una congregació de cavallers religiosos caracteritzada per ser una de les poques d’Europa, sinó l’única, que estava plenament territorialitzada, és a dir, que establia les seues bases i el seu radi d’acció prioritari sobre un únic territori: el Regne de València. A l’igual que la resta Continue reading →