Tag Archives: Gandia

Maria Enríquez, duquessa regent de Gandia

La dona a l’edat mitjana, i moderna, està relegada a un paper secundari, sempre referenciada per una figura masculina: filla, germana, dona, vídua, mare, són els substantius que sovint acompanyen qualsevol nom propi femení en aquest període. Ninguna dona, amb independència de la seua posició social, escapa a aquesta consideració. Quan les dones emergeixen entre la documentació, ho fan per absència i mancança d’un referent masculí, que bé és menor d’edat o bé és mort. Ja n’hem parlat ací, ací i ací. Són molt poques Continue reading →

Les restes de la família d’Ausias Marc a Sant Jeroni de Cotalba

L’expectació és màxima. I bona mostra d’això és que en la sala de la conferència del monestir de Sant Jeroni de Cotalba no cap ni una agulla. Encara, però, els amfitrions -la família Trenor- acomoden els darrers en arribar. El gruix del públic el conformen veïns de la comarca atrets per la notícia, tot i que inicialment l’acte estava integrat com a punt i final del programa de la II Trobada de professorat de valencià. I, en efecte, el degoteig dels inscrits en la trobada Continue reading →

Venim del nord…

Una primera versió d’aquest treball va aparèixer al periòdic Levante-EMV el 4 d’octubre de 2015. Ara reprenc el tema per a ampliar-lo i modificar algunes qüestions.  Poca cosa sabem del nostre protagonista, llevat que li deien Sanxo, Sanxo Llop. D’entrada, els seus orígens ens són incerts, per bé que el seu nom i cognom suggereixen més aviat que procedia d’algun indret de l’Aragó o, més rarament, navarrés o castellà. I això perquè, si bé és cert que el cognom que ha quedat és Llop i, de Continue reading →

Dones. Origens. Identitat. La història de sor Maria Escarlata

“Qui perd els orígens per la identitat”, canta Raimon, i és cert. A vegades, però, hi ha qui esborra els seus orígens per a construir, o construir-se, una nova identitat. Així, Ulisses es vesteix de rodamón per a retornar a casa i no ser descobert pels visitants que hi habiten. Només el seu vell gos, Argos, descobreix la vertadera identitat de l’estrany. Precisament, és per a identificar els companys d’armes en mig de la fragor de la batalla que van nàixer els uniformes militars i, Continue reading →

La primera Delicada de Gandia?

El destí ha sigut generós amb Narcisa. Prou que sabem de la seua vida i de la seua família si tenim en compte que es tracta de l’esposa d’un llaurador que va viure a Gandia a les darreries del segle XIV. Ni de lluny la fortuna es mostra així de còmplice amb totes les dones i permet només a unes poques, les de l’alta noblesa i la burgesia més acomodada, de burlar el pas del temps. I és que les dones, fins a dates ben Continue reading →

En la sort i la dissort: el paper de la dona a l'edat mitjana

Que el paper de la dona a l’edat mitjana, tant en la societat cristiana com en la musulmana, és subsidiari del de l’home resulta obvi. No és la tasca de l’historiador jutjar aquest rol sinó més bé explicar-lo i trobar-hi els matisos en les dinàmiques generals. Està clar que, habitualment, les dones emergeixen en la documentació medieval arran de l’absència del referent masculí, normalment el marit però també el pare o el fill. De fet, les diferents edats de la dona venen condicionades per aquest Continue reading →

Entrevista a Frederic Aparisi i presentació de “Fer Harca. Històries medievals valencianes” a Gandia

Estem extremadament contents amb el funcionament del llibre Fer Harca. Històries medievals valencianes. Ja s’han venut una primera edició i una reimpressió i acaba d’eixir una segona edició, amb la qual es passen amplament els 1.000 exemplars venuts, una xifra ben considerable dins del panorama literari en la nostra llengua. Si l’objectiu de la publicació en paper era donar una nova dimensió a la tasca de difusió de la història medieval que tractem de fer des del blog, pensem que ja s’ha aconseguit. Gràcies a Continue reading →