Pere Alfonso, ministrer del rei.

No resulta massa freqüents topar-se amb els músics del període medieval entre la paperassa medieval. Els llibres de comptes de les corts senyorials aportarien llum sobre el tema, però bona part d’aquesta documentació ha desaparegut. Chicago Bulls De tant en tant, però, la documentació et dóna sorpreses, particularment els registres de la cort del justícia i els protocols notarials. Així, el dissabte 22 de maig de 1413 acudiren al notari Pere Alfonso i Llop Marc per a constituir legalment un societat “in et super arte Continue reading →

Un passeig històric pel barri del Carme

El barri del Carme, marcat en ocre, en el conjunt de Ciutat Vella Ens quedem meravellats davant d’oliveres mil·lenàries com les del Maestrat o sobrepassats per la força telúrica de boscos centenaris com el de Munain, però poques vegades ens parem a pensar que algunes de les zones urbanes que xafem cada dia també concentren tota la intensitat de la història. Places i carrers pels quals han passat persones des de fa milers o centenars d’anys, preocupant-se per traure la seua vida avant, treballant, conversant, Continue reading →

Quan tot queda en no res: El llinatge dels Sorells i el seu palau al barri del Carme de València

Les flames avancen per les cambres sense conèixer aturador. Més d’un, inicialment, pensa que es tracta d’andròmines a les que algú ha botat foc abans d’hora, atés que tota aquesta escena té lloc la matinada del 15 al 16 de març i resten encara tres dies per a la cremà de Sant Josep. Però no. El fum que comença a enlairar-se no prové de cap festeig. Air Jordan 13 Donna Els crits del sereno posen en alerta tots els veïns que esperen, impacients, l’arribada dels Continue reading →

El paisatge del barri del Carme de València quan encara no ho era: la séquia de Rovella i el raval de Roteros en època andalusina

La ciutat de València ha crescut tant actualment, que el districte medieval de Ciutat Vella, en proporció, ens pareix una minúcia. Més encara el barri del Carme, que només n’és una part amb les seues 28 hectàrees escasses de superfície. Tot i això, per estrany que ens puga parèixer ara, aquest barri no sempre va formar part del centre urbà. Nike Air Lebron 13 Ep Al contrari, durant segles eixe espai va estar als afores de la ciutat romana i andalusina, a la banda exterior Continue reading →

Bones vacances. Un balanç del curs 2015-2016

De xarreta en la ràdio, amb Vicent Quintana . El curs 2015-16 ha acabat i també el blog del Grup Harca tanca per estiu. nike air max 2016 goedkoop No, no penseu que tot serà descans fins al proper mes de setembre, però per descomptat que aprofitarem per prendre unes -pensem que merescudes- vacances. I és que en els pròxims dos mesos tenim encara per davant diverses presentacions del nostre darrer treball coral, Fer Harca 2. Més històries medievals valencianes . adidas zx 750 damskie Continue reading →

La dobla: una institució mil·lenària per a l’escura de les séquies

Encara recorde haver sentit a casa, de ben menut, que calia escurar la séquia perquè anava a passar “la dobla”. Jo no sabia qui era eixa dobla que havia de passar per algun lloc, ni sabia per què tenia un nom tan curiós que sonava com el malnom d’una senyora gran. Tampoc entenia, per cert, què podria ser escurar una séquia, i no sé si vaig arribar a imaginar algú netejant amb un espart i el Fairy les parets de la séquia, perquè per a Continue reading →

L’assalt i destrucció de la jueria de València en 1391: “a tots feels christians deu plaure”

Retaule del Corpus Christi del monestir de Vallbona de les Monges, de mitjan segle XIV. S'hi representen jueus profanant les sagrades formes i sent finalment cremats Tal dia com ahir de fa 627 anys, el 6 de juny de 1391, els carrers de la jueria de Sevilla, que s’alçava en l’actual barri de la Santa Creu, havien estat arrasats. Portes obertes, cases assaltades, mobles trencats enmig del carrer, dones plorant després d’haver estat violades, cadàvers –potser centenars– per tots els llocs, gent retornant a casa Continue reading →

A propòsit d'Alfons el Vell. Una ressenya

L’estudi de les senyories i de les formes del poder feudal ha estat un dels principals temes de recerca de la historiografia medieval valenciana. El llibre que ací presentem, El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo. Rentas y poder señorial, arreplega el bo i millor d’aquesta línia de treball. Com s’explica a la introducció (p. 11-16), el marc cronològic de l’estudi comprèn el període entre 1369, quan es conserva el primer llibre de comptes després de la guerra de Castella, i 1392, any de Continue reading →

El Cid, senyor de València

En el post anterior sobre el Cid ens havíem deixat la ciutat de València en mig d’una revolta interna que havia expulsat al-Qadir del poder. També ens havíem deixat els almoràvits arribant a Alzira i establint la frontera del seu imperi en el riu Xúquer. I, com a conseqüència de tot plegat, ens havíem deixat al Cid partint ràpidament de Saragossa camí de València per a fer front a ambdues situacions i intentar així mantindre la seua hegemonia sobre la ciutat i el territori que Continue reading →

Venim del nord…

Una primera versió d’aquest treball va aparèixer al periòdic Levante-EMV el 4 d’octubre de 2015. Ara reprenc el tema per a ampliar-lo i modificar algunes qüestions.  Poca cosa sabem del nostre protagonista, llevat que li deien Sanxo, Sanxo Llop. D’entrada, els seus orígens ens són incerts, per bé que el seu nom i cognom suggereixen més aviat que procedia d’algun indret de l’Aragó o, més rarament, navarrés o castellà. I això perquè, si bé és cert que el cognom que ha quedat és Llop i, de Continue reading →

Més enllà del Palmerar, el Misteri i la Dama: d'Ilici a Ilsh, d'Ilsh a Elche i d'Elche a Elx

La basílica de Santa Maria d'Elx i una torre del palau senyorial d'Altamira, des d'un hort de palmeres Elx, actualment amb 227.000 habitants (en 1900 en tenia 27.000), és una de les poques ciutats del món que ha donat lloc a dos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO: el Palmerar, un vast conjunt d’horts de palmeres iniciat en època islàmica que configura l’oasi més septentrional del món, i el Misteri, una representació lírica de caràcter religiós i d’origen medieval, quasi única en la seua Continue reading →

Presentació de “Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes”

El catedràtic Rafael Narbona i els tres membres del Grup Harca davant la torre de la muralla islàmica de Balansiya del segle XI Coneixíem les bondats del restaurant Alma del Temple perquè les darreres assemblees harquianes havien tingut lloc entre els seus mantells. La bona atenció i, sobretot, l’entorn històric de l’edifici oferien el marc perfecte per a la presentació del Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes. Per això vam suggerir a l’editorial Llibres de la Drassana de contactar amb el director del Caro Continue reading →

Qui fou el Cid Campeador?

Tot el món ha sentit parlar del Cid, i sap que forma part de la nostra història. Però la majoria de la gent a penes sap que fou un guerrer medieval que va estar a València, que va conquerir la ciutat, i molt poca cosa més. Segurament, els més majors coneixeran el Cid a través de l’Enciclopedia Álvarez i la pel·lícula de Hollywood, mentre que als més joves només els deu sonar el nom i prou, en part gràcies a l’avinguda que té en la Continue reading →