Author Archives: Vicent Baydal

La petjada valenciana en l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona, construïda de manera coetània a la instal·lació en l'edifici de l'Arxiu Reial . Enguany es complixen 700 anys des que Jaume II decidira dedicar dos cambres del seu palau reial de Barcelona a servir de lloc on custodiar la documentació conservada i generada pels monarques de la Corona d’Aragó, creant així l’Arxiu Reial de Barcelona, que a partir del segle XVIII fou anomenat Arxiu General de la Corona d’Aragó. El seu actual director, Carlos López Rodríguez, Continue reading →

La història del terme, horta i lloc de Campanar

El campanar de Campanar, amb els edificis de Nou Campanar al fons. Foto: Tono Giménez . Per parlar-vos de la importància del que podreu llegir en este text sobre Campanar, l’històric terme situat al nord-oest de la ciutat de València, podríem dir, fent un triple salt mortal, que tal vegada si Campanar no haguera existit, en l’actualitat l’illa de Cuba no seria un Estat independent. O també podem destacar que, com acabem de descobrir, ara sabem que els descendents de Ramon Muntaner s’establiren en època moderna a Continue reading →

El Archivo de la Corona de Aragón, un monumento al pluralismo

Especial de l'Heraldo de Aragón sobre el 700 aniversari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó . A nadie se le ocurriría tratar de analizar lo que sucede en la actualidad en Aragón, Cataluña o Valencia sin atender también a los cambios que se producen paralelamente en España o la Unión Europea, sus dos principales ámbitos de pertenencia política más allá de sus propias fronteras. El resultado sería una visión parcial, sesgada e incompleta. Lo mismo pasa con los diversos territorios que formaron parte de la Continue reading →

De l’entorn de la Rambleta al barri de Sant Marcel·lí: abans i després del segle XX

Més enllà del Bulevard Sud i la Rambleta hi ha els barris de Camí Real, Sant Marcel·lí, Faitanar i La Torre . Pocs barris tenen una data de fundació clara, però el de Sant Marcel·lí, en el districte de Jesús de la ciutat de València, la té: en abril de 1954 arribaren els primers pobladors que habitaren els nous blocs de vivendes acabats de construir enmig de l’Horta per l’arquebisbat de València, llavors encapçalat pel biscaí Marcelino Olaechea. D’ací que -no casualment- es triara el nom de Continue reading →

La història de Patraix: de l’horta a les fàbriques i de les fàbriques a la ciutat

Patraix dóna nom actualment a un districte i a un barri de la ciutat de València . En l’actualitat Patraix és un districte de la ciutat de València amb vora 60.000 habitants, conformat per cinc barris diferents: Vara de Quart, Sant Isidre, Safranar, Favara i l’homònim de Patraix (amb 25.000 habitants), conformat a partir del nucli històric conegut amb eixe nom, entorn de l’actual plaça de Patraix, que serà el lloc en el qual ens centrarem bàsicament en este text. En tot cas, no resulta estrany que Continue reading →

L’explicació (medieval) de la festa

Esta ressenya va aparèixer publicada el 30 de setembre de 2017 al suplement cultural ‘Posdata’ del diari Levante-EMV, i la publiquem ara al blog d’Harca per a una major difusió.   LA CIUDAD Y LA FIESTA: CULTURA DE LA REPRESENTACIÓN EN LA SOCIEDAD MEDIEVAL. Rafael Narbona Vizcaíno. Editorial Síntesis. 274 PÁGS. 21 €. El moment en què un professor universitari confecciona manuals de síntesi sobre una temàtica concreta per a les grans editorials de textos acadèmics marca a les clares l’estatus d’excel·lència que ha adquirit Continue reading →

La història de Benimaclet: de poble de l’Horta a barri de València

Benimaclet és en l'actualitat un barri i districte de la ciutat de València . A diferència del que passa amb altres barris populars de València, com Russafa o el Cabanyal, que pertanyeren a la ciutat però en el segle XIX s’independitzaren durant diverses dècades, Benimaclet, en canvi, fou sempre un poble autònom fins a la seua incorporació a la capital en 1871. Com ha explicat Ferran Esquilache, el nucli fou probablement fundat fa uns 1.200 anys, entorn del 800, després de la conquesta islàmica de Continue reading →

L’Arxiu del Regne de València, un tresor immens

. Monestir de Villanueva de Sigena, als Monegros, entre Osca i Lleida, primer depòsit reial de documents dels monarques d'Aragó en la dècada de 1250 . Quan a finals de juny de 1237 Jaume I es va instal·lar en el Puig de Santa Maria –“anam-nos-en al puig e metem nostra tenda en el pla, dejús la vila”– poc podia imaginar que tota la distància que veia fins a la bab al-qantara de la medina andalusina de València, els 15 quilòmetres que contemplava fins on més Continue reading →

El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França: una història de cara a la mar

Casa modernista en el Cabanyal (Foto: El espejo que huye) . Fa més de 2.000 anys, quan es fundà la colònia romana de Valentia, la línia de costa propera devia passar un quilòmetre més cap a dins del lloc per on ho fa actualment, aproximadament per on hui en dia s’ubica el Mercat del Cabanyal. Nike Air Max 2016 Heren De ben segur que pel litoral ja passaven des de molt abans naus mercantils, com testimonien les restes d’àmfores etrusques, grecoitàliques, ibèriques i púniques de Continue reading →

El pirata valencià Pere Fuster en els contes toscans de Giovanni Sercambi

Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017), in memoriam . Les darreres jornades ens han dut dos notícies molt importants però ben diferents per al medievalisme de la Corona d’Aragó. Una de calenta i una de freda. Per una banda, la ben plausible identificació de l’autor del Curial e Güelfa que ha fet el doctor en Filologia Abel Soler en la persona d’Enyego d’Àvalos (c. Asics Mexico damskie 1414-1484), un cavaller castellà criat a la cort d’Alfons el Magnànim a València i posteriorment instal·lat a la Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats històrics dels contorns de la Continue reading →

Quina lletra tenien Ramon Llull, Bernat Metge o Ferran el Catòlic? Un ràpid passeig per la paleografia medieval hispànica

La paleografia, com el seu nom indica, no és una altra cosa que l’estudi de les escriptures antigues i des de la seua aparició fa més de tres-cents anys ha resultat una ciència auxiliar fonamental per a qualsevol historiador medievalista. Kanken Big Baratas En origen era part de la diplomàtica, ciència nascuda amb la publicació de la monumental obra del benedictí alsacià Jean Mabillon De re diplomatica (1681), dirigida a verificar la datació, procedència i natura dels documents antics en el context de diverses polèmiques Continue reading →

“Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)”, un llibre d’Ernest Belenguer

El primer repàs general al regnat del Cerimoniós en més de 50 anys En el darrer número de la revista Afers, el 84, trobareu un dossier sobre els “Hospitals a la rereguarda republicana durant la Guerra Civil” coordinat per Xavier García Ferrandis i Àlvar Martínez Vidal amb sis articles sobre diversos centre hospitalaris en funcionament entre 1936 i 1939 a Huete, Uclés, Ontinyent, Alcoi, València i el front de l’Ebre. Així mateix, també s’hi poden llegir tres articles més sobre l’espionatge a Catalunya durant la Continue reading →

Un passeig històric pel barri del Carme

El barri del Carme, marcat en ocre, en el conjunt de Ciutat Vella Ens quedem meravellats davant d’oliveres mil·lenàries com les del Maestrat o sobrepassats per la força telúrica de boscos centenaris com el de Munain, però poques vegades ens parem a pensar que algunes de les zones urbanes que xafem cada dia també concentren tota la intensitat de la història. Places i carrers pels quals han passat persones des de fa milers o centenars d’anys, preocupant-se per traure la seua vida avant, treballant, conversant, Continue reading →

L’assalt i destrucció de la jueria de València en 1391: “a tots feels christians deu plaure”

Retaule del Corpus Christi del monestir de Vallbona de les Monges, de mitjan segle XIV. S'hi representen jueus profanant les sagrades formes i sent finalment cremats Tal dia com ahir de fa 627 anys, el 6 de juny de 1391, els carrers de la jueria de Sevilla, que s’alçava en l’actual barri de la Santa Creu, havien estat arrasats. Portes obertes, cases assaltades, mobles trencats enmig del carrer, dones plorant després d’haver estat violades, cadàvers –potser centenars– per tots els llocs, gent retornant a casa Continue reading →