Author Archives: Vicent Baydal

L’Arxiu del Regne de València, un tresor immens

. Monestir de Villanueva de Sigena, als Monegros, entre Osca i Lleida, primer depòsit reial de documents dels monarques d'Aragó en la dècada de 1250 . Quan a finals de juny de 1237 Jaume I es va instal·lar en el Puig de Santa Maria –“anam-nos-en al puig e metem nostra tenda en el pla, dejús la vila”– poc podia imaginar que tota la distància que veia fins a la bab al-qantara de la medina andalusina de València, els 15 quilòmetres que contemplava fins on més Continue reading →

El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França: una història de cara a la mar

Casa modernista en el Cabanyal (Foto: El espejo que huye) . Fa més de 2.000 anys, quan es fundà la colònia romana de Valentia, la línia de costa propera devia passar un quilòmetre més cap a dins del lloc per on ho fa actualment, aproximadament per on hui en dia s’ubica el Mercat del Cabanyal. De ben segur que pel litoral ja passaven des de molt abans naus mercantils, com testimonien les restes d’àmfores etrusques, grecoitàliques, ibèriques i púniques de la mar propera, i el seu pas fou encara Continue reading →

El pirata valencià Pere Fuster en els contes toscans de Giovanni Sercambi

Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017), in memoriam . Les darreres jornades ens han dut dos notícies molt importants però ben diferents per al medievalisme de la Corona d’Aragó. Una de calenta i una de freda. Per una banda, la ben plausible identificació de l’autor del Curial e Güelfa que ha fet el doctor en Filologia Abel Soler en la persona d’Enyego d’Àvalos (c. 1414-1484), un cavaller castellà criat a la cort d’Alfons el Magnànim a València i posteriorment instal·lat a la del duc de Milà i novament a la Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats històrics dels contorns de la ciutat Continue reading →

Quina lletra tenien Ramon Llull, Bernat Metge o Ferran el Catòlic? Un ràpid passeig per la paleografia medieval hispànica

La paleografia, com el seu nom indica, no és una altra cosa que l’estudi de les escriptures antigues i des de la seua aparició fa més de tres-cents anys ha resultat una ciència auxiliar fonamental per a qualsevol historiador medievalista. En origen era part de la diplomàtica, ciència nascuda amb la publicació de la monumental obra del benedictí alsacià Jean Mabillon De re diplomatica (1681), dirigida a verificar la datació, procedència i natura dels documents antics en el context de diverses polèmiques per l’autenticitat de determinats privilegis reials Continue reading →

“Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)”, un llibre d’Ernest Belenguer

El primer repàs general al regnat del Cerimoniós en més de 50 anys En el darrer número de la revista Afers, el 84, trobareu un dossier sobre els “Hospitals a la rereguarda republicana durant la Guerra Civil” coordinat per Xavier García Ferrandis i Àlvar Martínez Vidal amb sis articles sobre diversos centre hospitalaris en funcionament entre 1936 i 1939 a Huete, Uclés, Ontinyent, Alcoi, València i el front de l’Ebre. Així mateix, també s’hi poden llegir tres articles més sobre l’espionatge a Catalunya durant la Continue reading →

Un passeig històric pel barri del Carme

El barri del Carme, marcat en ocre, en el conjunt de Ciutat Vella Ens quedem meravellats davant d’oliveres mil·lenàries com les del Maestrat o sobrepassats per la força telúrica de boscos centenaris com el de Munain, però poques vegades ens parem a pensar que algunes de les zones urbanes que xafem cada dia també concentren tota la intensitat de la història. Places i carrers pels quals han passat persones des de fa milers o centenars d’anys, preocupant-se per traure la seua vida avant, treballant, conversant, divertint-se, Continue reading →

L’assalt i destrucció de la jueria de València en 1391: “a tots feels christians deu plaure”

Retaule del Corpus Christi del monestir de Vallbona de les Monges, de mitjan segle XIV. S'hi representen jueus profanant les sagrades formes i sent finalment cremats Tal dia com ahir de fa 627 anys, el 6 de juny de 1391, els carrers de la jueria de Sevilla, que s’alçava en l’actual barri de la Santa Creu, havien estat arrasats. Portes obertes, cases assaltades, mobles trencats enmig del carrer, dones plorant després d’haver estat violades, cadàvers –potser centenars– per tots els llocs, gent retornant a casa Continue reading →

Més enllà del Palmerar, el Misteri i la Dama: d’Ilici a Ilsh, d’Ilsh a Elche i d’Elche a Elx

La basílica de Santa Maria d'Elx i una torre del palau senyorial d'Altamira, des d'un hort de palmeres Elx, actualment amb 227.000 habitants (en 1900 en tenia 27.000), és una de les poques ciutats del món que ha donat lloc a dos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO: el Palmerar, un vast conjunt d’horts de palmeres iniciat en època islàmica que configura l’oasi més septentrional del món, i el Misteri, una representació lírica de caràcter religiós i d’origen medieval, quasi única en la seua Continue reading →

El cas de Villena i els Alforins: als afores del Regne de València

Castell de Villena, de fonaments andalusins i ampliat i fortificat durant la segona meitat del segle XV   El 30 d’agost de 1521 les tropes agermanades eren aixafades en el Rincón de Bonanza, prop d’Oriola, per l’exèrcit de nobles valencians i milicians castellans, especialment del territori murcià, encapçalat pel marqués de Los Veléz, el murcià Pedro Fajardo. Moriren més de 3.000 dels revoltats i els vencedors, durant trenta dies i trenta nits, es dedicaren a saquejar la capital de la governació oriolana, tot causant, segons Continue reading →

Alacant en la Guerra dels dos Peres, a punt de desaparéixer a mans dels castellans

Castell de la Santa Bàrbara d’Alacant, una fortificació medieval d’orígens andalusins Febrer de 1367. Els síndics de la vila d’Alacant han fet el camí de diversos dies que els separa de Castelló de la Plana per a assistir a les Corts valencianes que es reunixen allà. Fa més de deu anys que la guerra ha arribat al regne. És el conflicte més llarg i cruel que els alacantins recorden des de la seua incorporació al territori valencià a començaments del segle XIV, després que Jaume Continue reading →

L’aventura mediterrània de Llorenç Bertran, corsari d’Alaior (1323-1327)

Black Sails, la preqüela en sèrie televisiva de L’illa del tresor Entre els seguidors de Black Sails, la sèrie de televisió que actualment recrea una història prèvia a la que Robert Louis Stevenson va imaginar per a L’illa del tresor (1883), protagonitzada pel capità Flint i Long John Silver, de ben segur que hi ha molts medievalistes. I això té una explicació, malgrat que l”època daurada dels pirates que ha estat tantes voltes recreada en la literatura, el cinema i la televisió és de difícil Continue reading →

L’eclosió de la diversitat lingüística durant els segles XIII i XIV

Mapa de llengües a Europa en l’actualitat elaborat per l’oenegé Eurominority   Les llengües, a banda d’un bé preciós que molts ens estimem, són també en els nostres dies objecte de profundes polèmiques públiques: pel seu ús quotidià, pel seu ús en l’administració, pel seu ús en l’educació, per la seua normativització en certs casos, per la seua promoció institucional, etc. Abans de la construcció dels Estats contemporanis, tanmateix, tot era molt diferent: no hi havia educació pública ni alfabetització de masses, de manera que Continue reading →

Dur l’enemic a casa. La crema de Cocentaina en 1304

Actual mapa d’Israel, que inclou (en verd) els territoris ocupats de Gaza, Cisjordània i els Alts del Golan A començaments del segle XIV encara no feia ni dues generacions que s’havia produït la conquesta cristiana del territori islàmic del Xarq Alandalús, consumada en la dècada de 1250, una cinquantena d’anys abans. Si fa no fa, el mateix període que actualment ha transcorregut des de l’ocupació de les terres de Palestina per part de l’estat d’Israel en la dècada de 1940. És fàcil d’imaginar, doncs, que, Continue reading →

Qui va ser el “moro Zeid”?

Placa del carrer que té a la ciutat de València, anomenat així cap a 1840 Més o menys, tots sabem qui era Al-Azraq i què va representar. Se n’han fet llibres, se n’escriuen articles i posts de tant en tant, hi ha plaques commemoratives en el seu lloc de naixement (la Vall d’Alcalà), filaes de Moros i Cristians prenen el seu nom, etc. Va ser el gran oponent de Jaume I, qui va liderar la resistència andalusina de 1247-58, tot fent de les muntanyes de Continue reading →