Tag Archives: Musulmans

A propòsit d’Alfons el Vell. Una ressenya

L’estudi de les senyories i de les formes del poder feudal ha estat un dels principals temes de recerca de la historiografia medieval valenciana. El llibre que ací presentem, El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo. Rentas y poder señorial, arreplega el bo i millor d’aquesta línia de treball. Com s’explica a la introducció (p. 11-16), el marc cronològic de l’estudi comprèn el període entre 1369, quan es conserva el primer llibre de comptes després de la guerra de Castella, i 1392, any de Continue reading →

Més enllà del Palmerar, el Misteri i la Dama: d’Ilici a Ilsh, d’Ilsh a Elche i d’Elche a Elx

La basílica de Santa Maria d'Elx i una torre del palau senyorial d'Altamira, des d'un hort de palmeres Elx, actualment amb 227.000 habitants (en 1900 en tenia 27.000), és una de les poques ciutats del món que ha donat lloc a dos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO: el Palmerar, un vast conjunt d’horts de palmeres iniciat en època islàmica que configura l’oasi més septentrional del món, i el Misteri, una representació lírica de caràcter religiós i d’origen medieval, quasi única en la seua Continue reading →

La reserva senyorial en el punt de mira #ESSHC2016

Després d’haver assistit a les edicions anteriors de l’European Social Sciencie History Conference (ESSHC), a Glasgow i Viena, tenia l’expectació de veure com anava a respondre la nostra universitat, a través de la Facultat de Medicina, al desafiament que suposa l’organització d’una trobada d’aquestes característiques; ja sabeu, un gran nombre de participants, més de 2.000, amb més d’una desena de sessions alhora. I certament la resposta del comité organitzador local ha estat a l’alçada que requeria l’esdeveniment. Des del Grup Harca volíem aprofitar el fet Continue reading →

En la sort i la dissort: el paper de la dona a l’edat mitjana

Que el paper de la dona a l’edat mitjana, tant en la societat cristiana com en la musulmana, és subsidiari del de l’home resulta obvi. No és la tasca de l’historiador jutjar aquest rol sinó més bé explicar-lo i trobar-hi els matisos en les dinàmiques generals. Està clar que, habitualment, les dones emergeixen en la documentació medieval arran de l’absència del referent masculí, normalment el marit però també el pare o el fill. De fet, les diferents edats de la dona venen condicionades per aquest Continue reading →

Per Nadal, torrons!

Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →

Dur l’enemic a casa. La crema de Cocentaina en 1304

Actual mapa d’Israel, que inclou (en verd) els territoris ocupats de Gaza, Cisjordània i els Alts del Golan A començaments del segle XIV encara no feia ni dues generacions que s’havia produït la conquesta cristiana del territori islàmic del Xarq Alandalús, consumada en la dècada de 1250, una cinquantena d’anys abans. Si fa no fa, el mateix període que actualment ha transcorregut des de l’ocupació de les terres de Palestina per part de l’estat d’Israel en la dècada de 1940. És fàcil d’imaginar, doncs, que, Continue reading →

La mel és més dolça que la sang

Alguns reconeixereu de seguida aquest títol per ser una obra de Salvador Dalí. I, en efecte, no aneu errats. Fou mentre fullejava un catàleg de l’obra del pintor de Cadaqués que vaig pensar en dedicar el post a un aspecte marginal de la història rural: la mel. En realitat, com qualsevol altre tema, les perspectives d’anàlisi són múltiples: des de la història de l’alimentació, del consum o del comerç, per esmentar-ne les més immediates. Les referències a l’apicultura són, fonamentalment, indirectes. Així, doncs, és gràcies Continue reading →

La Vila Joiosa que fou capital cristiana d’una comarca musulmana (1300-1609)

  El regne de València cap a 1260 En groc els llocs de majoria cristiana i en verd els llocs de majoria musulmana Cap al final del regnat de Jaume I, una trentena d’anys després de la conquesta de València en 1238, els cristians encara eren minoria en el nou regne acabat de crear. Tot i la constant arribada de colons, no hi devia haver més de 60.000 per uns 100.000 musulmans que, no obstant això, havien estat dominats militarment i expulsats de les millors Continue reading →