Monthly Archives: març 2017

El Cabanyal de València i la seua gent

Aquell matí de juny de 1469, Lluís Gil deixà de costat els seus assumptes habituals i acudí, cames ajudeu-me, a la cort de Governació. Un altre afer reclamava la seua atenció. I és que tot sembla indicar que Gil havia estat víctima d’una estafa per part d’Andreu Valent. Aquest pescador es trobava en una situació financera força delicada. A causa dels deutes, els seus béns havien estat empenyorats per la cort de Governació a fi de procedir a la seua venda i satisfer els creditors. Continue reading →

El pirata valencià Pere Fuster en els contes toscans de Giovanni Sercambi

Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017), in memoriam . Les darreres jornades ens han dut dos notícies molt importants però ben diferents per al medievalisme de la Corona d’Aragó. Una de calenta i una de freda. Per una banda, la ben plausible identificació de l’autor del Curial e Güelfa que ha fet el doctor en Filologia Abel Soler en la persona d’Enyego d’Àvalos (c. 1414-1484), un cavaller castellà criat a la cort d’Alfons el Magnànim a València i posteriorment instal·lat a la del duc de Milà i novament a la Continue reading →

Confits de sucre i altres dolços medievals

L’origen dels confits i la pastisseria es retrotrau al món clàssic. Ja els grecs elaboraven un ampli ventall de dolços fets de farina i mel com a ingredients principals als quals s’afegia vi, fruita seca, oli, segons com. És el cas dels glycins fets  a Creta o dels stolytes  i artocros d’Atenes. I, en època romana, autors com Columel·la, Plini el vell, Apici, Cató el Vell o Caius Petroni donen notícia dels dolços que feien les delícies dels veïns de Pompeia i d’arreu de l’Imperi Romà. Continue reading →

Les claus per al descobriment de l’autor de Curial e Güelfa

El passat dilluns 27 de febrer l’historiador i doctor en filologia Abel Soler va presentar en una conferència a la Universitat de València el resultat de la seua tesi doctoral, en la que ha pogut establir per fi l’autoria de la novel·la del segle XV “Curial e Güelfa”. D’acord amb aquesta recerca, l’autor fins ara anònim seria Enyego d’Àvalos, un noble castellà d’origen i valencià d’adopció, valencianoparlant, que es va criar a la cort valenciana d’Alfons el Magnànim i, més tard, va viure a la Llombardia Continue reading →