Diem adéu amb una de pirates

Ja fa algunes setmanes que el curs 2016-2017 s’ha acabat, i ja estem de ple a l’estiu. Com cada any, doncs, ens agafem “vacances” al blog, i interrompem la publicació de posts fins a la tardor. Però tranquils, que no anem a quedar-nos sense fer res. A banda dels nostres treballs personals estem ja preparant molts projectes conjunts del Grup Harca, que anireu descobrint durant el curs vinent. El més important, per ara, segur que ja el coneixeu els que seguiu habitualment el nostre perfil de facebook, perquè haureu vist les fotos de l’enregistrament d’entrevistes i recursos audiovisuals per a documental que estem preparant junt amb Granissat Estudi Creatiu sobre l’Orde de Montesa, de la qual s’han acomplert enguany els 700 anys de la fundació. En uns mesos el podreu veure, i esperem que vos agrade.

Ara, per a acabar i acomiadar-nos del blog, vos deixem amb un text que hem preparat conjuntament entorn de la jornada de conferències sobre pirates medievals que vam fer a la Filà Pirates d’Oliva el passat mes de juny. Va ser un acte molt bonic, del qual estem molt pagats i, com és habitual quan anem de punta a punta del país i coneixem gent nova, ens vam sentir molt ben acollits i ho vam passar genial. Bon estiu!

 

 

Tres històries de pirates

Sempre és un honor ser convidat a inaugurar qualsevol mena d’acte públic, més encara si és de caràcter cultural. En bona correspondència amb això, va ser tot un honor que els membres del Grup Harca fórem convidats a encetar el passat 10 de juny del 2017 el I Cicle de Conferències sobre Pirateria organitzat per la Filà Pirates, amb la voluntat d’unir festa i història, de fer de les festes de Moros i Cristians d’Oliva un camí per al coneixement i la divulgació històrica. La nostra missió com a investigadors era simple i complexa alhora: trobar tres històries de pirates relacionades amb les nostres costes i explicar-les al públic assistent. D’històries de pirates de la Mediterrània –encara que habitualment els associem al Carib– n’hi ha un fum; el repte estava en connectar-les amb el passat i els interessos dels valencians. Així vam intentar fer-ho a través de tres conferències que bevien de les nostres pròpies línies de recerca: la història d’al-Andalus, la història de la noblesa valenciana i la història de les relacions entre cristians i musulmans.

En primer lloc, i per orde cronològic, Ferran Esquilache va encetar el cicle amb la conferència «Pirates d’al-Andalus: la lluita pel control de la Mediterrània entre els segles VIII i X». En concret, va parlar del moment en què, després de la descomposició de l’Imperi Romà i l’aparició del Bizantí, el Carolingi i l’Islàmic, cap gran poder dominava les mars mediterrànies i grups de mariners berbers del Magrib i al-Andalus, com els instal·lats a Pechina, al costat d’Almeria, o a Dénia, van prendre gran rellevància en les tasques de transport i guerra naval. Les fonts els anomenen «bahriyyun» i van protagonitzar destacats fets, com l’establiment a Fraxinet, prop de Saint-Tropez, en plena Costa Blava, des d’on arribaven a atacar les poblacions dels Alps. Una altra de les seues epopeies va ser la conquesta islàmica de Sicília en l’any 829, en la qual van participar nombrosos musulmans procedents de la desembocadura del Xúquer, com demostra el fet que el cap de l’expedició s’anomenara Asbag ibn Wakil al-Hawwarí Fargalúx, en plena coincidència amb els nuclis de població de Benihuaquil (d’«Ibn Wakil»), Favara i Llaurí (d’«al-Hawwarí») i Fargalós (de «Fargalúx»), totes elles ben a prop de Cullera. Una història desconeguda i realment apassionant.

 

 

A continuació, en segon lloc, Frederic Aparisi va abordar dos històries de «Nobles corsaris del Quatre-cents valencià». I és que, malgrat la dignitat social que els corresponia, molts dels nobles del nostre Segle d’Or van haver de dedicar-se al cors i la pirateria per tal de complementar uns ingressos de vegades insuficients per a permetre’s el nivell de vida al qual aspiraven. Així, les aventures de Jaume de Vilaragut, noble mercenari que va lluitar per tota la Mediterrània i va ser fet presoner pels otomans a Alexandria va servir, probablement, com a inspiració de les peripècies del Tirant lo Blanch escrit pel seu bon amic, i també cavaller valencià, Joanot Martorell. O el mateix Hug de Cardona, nét d’Alfons el Vell i senyor de les alqueries de l’horta de Gandia, a qui es documenta realitzant accions piràtiques en la costa de la Marina, des de la badia del Portitxol, també es va llançar a la mar en busca de mercaderies amb les quals obtindre algun guany. Un vessant més, en definitiva, de la violència nobiliària i cavalleresca que impregnava l’època medieval.

Finalment, Vicent Baydal va centrar la seua intervenció en «El corsarisme nord-africà del segle XVI i Abdallah Alicaxet, morisc de l’horta d’Oliva». I és que, no debades, la major part dels atacs musulmans costaners que es recorden en l’actualitat pertanyen al Cinc-cents, com els de Vila-joiosa en 1538 o Cullera en 1550. El litoral valencià va romandre en estat permanent d’emergència durant bona part de la centúria, com a conseqüència de l’enfrontament directe entre l’Imperi Hispànic i l’Otomà. Corsaris com Kemal, els Barba-roja o Dragut van assolar nombroses poblacions valencianes i, en aquell mateix context, un morisc nascut en l’horta d’Oliva, Abdallah Alicaxet, es va traslladar a la població algeriana de Sersell i va participar en les grans campanyes mediterrànies dels otomans, com les d’Orà i Malta. Així mateix va atacar constantment les costes valencianes, en especial les d’Oliva i la Safor, per tal de fer captius cristians i endur-se amb ell els moriscos que volien fugir del Regne de València, fins que va ser capturat i la Inquisició el va cremar en 1576. Sens dubte, una figura clau per a entendre els conflictes entre cristians i musulmans durant tot aquell període.

 

Molt pagats, rebent la samarreta oficial de la Filà Pirates d’Oliva

Fet i fet, la història ens ajuda a comprendre millor el nostre passat i també la nostra realitat, encara farcida de conflictes piràtics arreu del món, vehiculada per grans clàssics literaris que beuen d’aquells esdeveniments i esguitada per monuments, com les torres costaneres de vigia, i celebracions, com les mateixes festes de Moros i Cristians, que no es poden entendre sense aquelles històries de corsaris i pirates dels nostres avantpassats.