Author Archives: Vicent Baydal

Les croades populars (1096, 1212, 1251 i 1320)

  Musulmans capturats per croats cristians en un manuscrit del segle XIII Com és ben sabut, les principals croades europees contra Terra Santa es produïren entre final del segle XI i final del segle XIII, incitades pels papes de Roma i liderades pels principals reis, prínceps i senyors nobiliaris i eclesiàstics de l’època. El component religiós fou, per tant, essencial, ja que homogeneïtzava els croats sota les directrius cristianes i marcava l’objectiu: conquerir Jerusalem i extirpar els infidels. Amb tot, la religió no era, com Continue reading →

La Vila Joiosa que fou capital cristiana d’una comarca musulmana (1300-1609)

  El regne de València cap a 1260 En groc els llocs de majoria cristiana i en verd els llocs de majoria musulmana Cap al final del regnat de Jaume I, una trentena d’anys després de la conquesta de València en 1238, els cristians encara eren minoria en el nou regne acabat de crear. Tot i la constant arribada de colons, no hi devia haver més de 60.000 per uns 100.000 musulmans que, no obstant això, havien estat dominats militarment i expulsats de les millors Continue reading →

“No hi ha contacte entre la producció acadèmica i el públic”: Entrevista a Stefano Cingolani

Stefano Cingolani va ser el primer entrevistat d’aquest blog, fa ni més ni menys que sis anys. En aquells moments no teníem càmera i ens havíem d’acontentar amb transcriure i publicar les converses. Amb el temps us hem pogut oferir les gravacions i, per això, ha estat un plaer tornar a entrevistar-lo i xarrar amb ell sobre l’evolució de la seua peculiar carrera investigadora. El doctor Cingolani és un dels pocs historiadors -filòleg de formació- del nostre entorn que, sense plaça acadèmica, es guanya la Continue reading →

La miraculosa banya d’unicorn en temps de Joan I de Girona (1377-1378)

«L’unicorn, a causa de la seua manca de temprança, sense saber com controlar-se davant el plaer que sent per les donzelles, s’oblida de la seua ferocitat i salvatgia i, deixant a un costat tota por, va cap a les donzelles assegudes i s’adorm en la seua falda; és llavors quan el caçador el pot prendre». Això era el que Leonardo da Vinci deixava escrit a finals de la dècada de 1470 en un dels seus llibres de notes, en el qual, alhora, dibuixava aquests bells Continue reading →