Tag Archives: Ciutat de València

De l’entorn de la Rambleta al barri de Sant Marcel·lí: abans i després del segle XX

6 de febrer de 2018 by Vicent Baydal
5 comments
Més enllà del Bulevard Sud i la Rambleta hi ha els barris de Camí Real, Sant Marcel·lí, Faitanar i La Torre . Pocs barris tenen una data de fundació clara, però el de Sant Marcel·lí, en el districte de Jesús de la ciutat de València, la té: en abril de 1954 arribaren els primers pobladors que habitaren els nous blocs de vivendes acabats de construir enmig de l’Horta per l’arquebisbat de València, llavors encapçalat pel biscaí Marcelino Olaechea. D’ací que -no casualment- es triara el nom de Continue reading →

Benimaclet, una comunitat rural en l’edat mitjana

20 de juny de 2017 by Frederic Aparisi
No comments
Com deia Ferran Esquilache en les darreres línies del seu post de la setmana passada, el 1280 Artal de Alagón, descendent de Blasco de Alagón, vengué els seus dominis a Yosef Ravaya, un jueu originari de Girona, que fou batle general de l’infant Pere. Dos anys després de la compravenda, el 1282, Ravaya morí, instituint com a curadora i tutora de la seua filla Bonadona, la seua dona, Astruga. Finalment, el 1287 la vídua decidí vendre el senyoriu per 27.000 sous a Bernat Planell, un Continue reading →

El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França: una història de cara a la mar

4 d'abril de 2017 by Vicent Baydal
3 comments
Casa modernista en el Cabanyal (Foto: El espejo que huye) . Fa més de 2.000 anys, quan es fundà la colònia romana de Valentia, la línia de costa propera devia passar un quilòmetre més cap a dins del lloc per on ho fa actualment, aproximadament per on hui en dia s’ubica el Mercat del Cabanyal. Nike Air Max 2016 Heren De ben segur que pel litoral ja passaven des de molt abans naus mercantils, com testimonien les restes d’àmfores etrusques, grecoitàliques, ibèriques i púniques de Continue reading →

El Cabanyal de València i la seua gent

30 de març de 2017 by Frederic Aparisi
No comments
Aquell matí de juny de 1469, Lluís Gil deixà de costat els seus assumptes habituals i acudí, cames ajudeu-me, a la cort de Governació. Un altre afer reclamava la seua atenció. I és que tot sembla indicar que Gil havia estat víctima d’una estafa per part d’Andreu Valent. Aquest pescador es trobava en una situació financera força delicada. A causa dels deutes, els seus béns havien estat empenyorats per la cort de Governació a fi de procedir a la seua venda i satisfer els creditors. Continue reading →

Tot allò era Russafa: una història molt desconeguda

7 de febrer de 2017 by Vicent Baydal
7 comments
València i els seus contorns cap a mitjan segle XIX. Russafa era un poble independent, amb un enorme terme municipal . Russafa podria tindre una història pròpia com la tenen moltíssims pobles valencians. No debades entre el segle VIII i començaments del segle XX fou un nucli de població amb una lògica i unes especificitats pròpies que donarien per a escriure eixa Història de Russafa que encara no ha fet ningú. Però Russafa ha patit el mal de tants altres poblats històrics dels contorns de la Continue reading →

Russafa: llauradors i pescadors a les portes de la ciutat

31 de gener de 2017 by Frederic Aparisi
One comment
Després de la conquesta cristiana de 1238, Jaume I repartí les terres de l’alqueria de Russafa entre els nouvinguts, com féu arreu del nou país. És cert que el seu pare, Pere el Catòlic, havia promés Russafa als templers però finalment, com que en el moment de la conquesta ja ningú recordava aquella promesa, l’orde rebé una altra alqueria, la de Montcada. Fet i fet, Russafa restà dins al reialenc, integrada dins del terme particular de la ciutat de València. Per descomptat, l’alqueria comptava amb Continue reading →

Russafa en època andalusina: paisatge i territori

24 de gener de 2017 by Ferran Esquilache
6 comments
En 2013 vaig publicar al Blog d’Harca un post en el que explicava que l’origen més remot de Russafa havia estat una almúnia o finca d’esplai, construïda, segurament, per Abd Al·lah al Balansí al final del segle VIII o principi del IX. Womens Nike Air Huarache Era el fill menut del primer emir omeia de Còrdova, Abd al-Rahman I, qui, després d’una guerra pel poder amb els seus germans (produïda a la mort del pare) es va refugiar entre les tribus berbers de València. Al-Balansí Continue reading →

L’assalt i destrucció de la jueria de València en 1391: “a tots feels christians deu plaure”

7 de juny de 2016 by Vicent Baydal
One comment
Retaule del Corpus Christi del monestir de Vallbona de les Monges, de mitjan segle XIV. S'hi representen jueus profanant les sagrades formes i sent finalment cremats Tal dia com ahir de fa 627 anys, el 6 de juny de 1391, els carrers de la jueria de Sevilla, que s’alçava en l’actual barri de la Santa Creu, havien estat arrasats. Portes obertes, cases assaltades, mobles trencats enmig del carrer, dones plorant després d’haver estat violades, cadàvers –potser centenars– per tots els llocs, gent retornant a casa Continue reading →

Quart i el Puig, dos batalles i una enganyifa

24 de febrer de 2015 by Ferran Esquilache
No comments
No sóc un gran aficionat a la història militar ni en sé massa del tema, i potser per això sempre m’ha cridat l’atenció què fàcil pareix ser de vegades enganyar el bàndol contrari en una batalla medieval, fins al punt que en molts casos es guanya tot i estar en una clara posició de desavantatge. Posaré dos exemples propers a la ciutat de València en dos moments diferents, i per tant en dos contextos diferents de l’edat mitjana: la batalla de Quart de 1094 i Continue reading →

Els edificis del poder a la València medieval: l’alcàsser andalusí i el palau del Real

11 de novembre de 2014 by Ferran Esquilache
No comments
Fins fa no molts anys, l’Arqueologia medieval (en realitat l’Arqueologia en general, i especialment la d’època clàssica) havia tendit a ocupar-se fonamentalment dels edificis del poder, que són els que presenten una major monumentalitat. Castells i esglésies eren pràcticament els únics edificis medievals que mereixien l’interès dels arqueòlegs, llevat d’algunes incursions en les ciutats, fins que fa unes poques dècades es va començar a desenvolupar un cert interès per les aldees camperoles i l’espai rural. Més recentment han començat a estudiar-se els espais agraris i, Continue reading →

El rebost d’una ciutat: València, de l’Almodí a les sitges de Burjassot

13 de juliol de 2014 by Ferran Esquilache
No comments
L’almodí en l’actualitat, després de la restauració dels anys 90 del segle XX, una sala d’exposicions La investigació històrica de les darreres dècades ha demostrat que la tradicional separació camp-ciutat no era tan marcada a l’edat mitjana com es creia. Mochilas Kanken No.2 Nike LeBron James 13 O més bé, com els historiadors de la Història Urbana i la Història Rural havien establert per separat. La ciutat (i l’oligarquia que la controla) està completament implicada en la gestió del camp que l’envolta, i moltes vegades Continue reading →