Tag Archives: Senyoria

Maria Enríquez, duquessa regent de Gandia

16 de maig de 2017 by Frederic Aparisi
2 comments
La dona a l’edat mitjana, i moderna, està relegada a un paper secundari, sempre referenciada per una figura masculina: filla, germana, dona, vídua, mare, són els substantius que sovint acompanyen qualsevol nom propi femení en aquest període. Ninguna dona, amb independència de la seua posició social, escapa a aquesta consideració. Quan les dones emergeixen entre la documentació, ho fan per absència i mancança d’un referent masculí, que bé és menor d’edat o bé és mort. Ja n’hem parlat ací, ací i ací. Són molt poques Continue reading →

A propòsit d'Alfons el Vell. Una ressenya

31 de maig de 2016 by Frederic Aparisi
No comments
L’estudi de les senyories i de les formes del poder feudal ha estat un dels principals temes de recerca de la historiografia medieval valenciana. El llibre que ací presentem, El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo. Rentas y poder señorial, arreplega el bo i millor d’aquesta línia de treball. Com s’explica a la introducció (p. 11-16), el marc cronològic de l’estudi comprèn el període entre 1369, quan es conserva el primer llibre de comptes després de la guerra de Castella, i 1392, any de Continue reading →

La reserva senyorial en el punt de mira #ESSHC2016

5 d'abril de 2016 by Frederic Aparisi
No comments
Després d’haver assistit a les edicions anteriors de l’European Social Sciencie History Conference (ESSHC), a Glasgow i Viena, tenia l’expectació de veure com anava a respondre la nostra universitat, a través de la Facultat de Medicina, al desafiament que suposa l’organització d’una trobada d’aquestes característiques; ja sabeu, un gran nombre de participants, més de 2.000, amb més d’una desena de sessions alhora. I certament la resposta del comité organitzador local ha estat a l’alçada que requeria l’esdeveniment. Des del Grup Harca volíem aprofitar el fet Continue reading →

Per Nadal, torrons!

16 de desembre de 2014 by Frederic Aparisi
No comments
Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →