Sens dubte vivim un moment dolç per a la cuina. I precisament de dolços és del què parlaren Frederic Aparisi i Juan Francisco Ferrándiz fa un mesos al programa de Ràdio Cocentaina “Una nit al castell”. Ara que s’apropa el Nadal no està de més parlar sobre els orígens dels torrons, si són musulmans o cristians, però en l’entrevista Aparisi i Ferrándiz fan un repàs no només dels torrons (ací en sabreu més) sinó també d’altres productes i sobretot d’altres textures i sabors que predominaven a l’edat mitjana. En efecte, al segles medievals s’imposa la integració de sabors que, als nostres ulls, podrien semblar fora de lloc o, tot el contrari, pensem que són una creació recent. És el cas de la confitura de ceba o la de pastanagues, que ara són habituals però també a l’edat mitjana eren ben freqüents, si més no, entre la gent benestant. D’altres, com la confitura de naps, no han estat encara recuperades.

Amb tot, no podem dir que la dolçor fos un privilegi dels rics, tot i el seu monopoli del sucre (ací parlàrem ja sobre això). Hi havia un altre edulcorant, la mel, l’ús del qual estava ben estès entre la societat cristiana i també la musulmana (vegeu més informació ací). També parlem de receptaris medievals. No n’han arribat massa, però sí que conservem una mostra prou significativa. Alguns monogràfics, centrats en l’elaboració de dolços, per exemple. De tot això i molt més en parlem. A gaudir…