.

La carrossa del capità cristià Luis Sanus protegida pels almogàvers (Foto: Juan Sanz)

.

Si el Grup Harca va nàixer on naixien les grans mampreses de l’edat contemporània, en un bar, una de les seues darreres gestes ho va fer on es forgen les grans iniciatives de l’era de les xarxes: en el gran fòrum de trobada virtual que és Facebook. En efecte, així va ser com la periodista Amàlia Garrigós ens va presentar fa més d’un any al seu amic, artista plàstic i dissenyador Luis Sanus Pastor, que en aquells moments preparava la capitania cristiana de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2017 per la Filà dels Almogàvers, popularment coneguda com “La Llaganya”. Va poder conéixer més a fons el nostre treball a través del nostre blog i de la nostra mateixa pàgina de Facebook i, enamorat com és de la cultura i la història valenciana, ens va comboiar per tal que preparàrem una conferència tripartita, que vam impartir al Centre Cultural Mario Silvestre el passat 12 de novembre amb el títol Conquestes, almogàvers i llauradors en armes a terres valencianes, amb la inestimable col·laboració de la mateixa Amàlia Garrigós (ací la podeu visualitzar).

En aquells moments la nostra relació amb el capità Sanus ja era ben fluida i, fruit de les nostres converses i intercanvis d’informacions, fins i tot aquell dia vam poder endur-nos a casa una botella de “vi almogàver”, això és, fet amb raïm de malvasia, que, com va explicar en un dels nostres posts i llibres Frederic Aparisi, conta la llegenda que va ser portat a terres de la Corona d’Aragó des de Grècia pels mateixos almogàvers del segle XIV. A més a més, també vam poder aportar documentació que certificava amb claredat la presència i el pas d’almogàvers per terres alcoianes encara en la dècada de 1360, al servici de Pere el Cerimoniós en la guerra contra Pere el Cruel de Castella. Aquella ja va ser una jornada memorable per als membres del Grup Harca, que, a banda de gaudir amb la conferència i difondre els nostres llibres, també vam poder formar part de la divertida festa que representa cadascun dels assajos que fan les filaes al llarg de l’any.

Però no va acabar ací la cosa perquè d’allí mateix va sorgir la proposta de participar, com a (h)arquers, en el boato del capità Sanus el dia de l’entrada cristiana -la vespra de Sant Jordi- encapçalada pels Almogàvers. Abans, però, ens hauria encantat assistir a la jornada Art al Carrer, que la mateixa capitania va organitzar el dissabte 25 de març i que va convertir la Plaça de Dins d’Alcoi en un gran centre a l’aire lliure de creació artística i musical, que alguns no van dubtar a qualificar com “El Montmartre de La Llaganya”. No va poder ser, en tot cas, i de poc tampoc va poder materialitzar-se la nostra participació en el boato almogàver. No debades, la seua organització implica més d’un miler de persones, entre membres de la filà, dissenyadors, proveïdors, músics, ballarins i tota classe de participants interns i externs, de manera que era difícil encaixar la intervenció dels tres únics arquers que havien de formar part de les hosts almogàvers que representava l’entrada. Però la intervenció del capità Sanus va garantir que finalment poguérem participar, tot un privilegi pel qual sempre estarem ben agraïts.

.

Amb la periodista i amiga Amàlia Garrigós, i preparats per a la batalla

.

I així va ser com el passat dissabte 22 d’abril ens alçàvem a les 5 del matí per a fer via respectiva, des de València i Gandia, cap a la capital de l’Alcoià. Abans de les 7 arribàvem a l’Institut Pare Vitòria, a l’eixida meridional de la ciutat, on s’havia instal·lat el centre d’operacions dels Almogàvers. Allà estaven esperant-nos els nostres trages de guerrers medievals –gonella, cinturó i botes– i els nostres arcs, mentre els altres membres del boato també anaven caracteritzant-se: qui d’almogàver de peu, qui d’adalil, qui d’almugatén, qui de cavaller, qui de gran capità… I la roba no ho era tot: també calia maquillar-se de cara i de cos, alhora que anar confraternitzant amb el personal a colp d’esmorzar acompanyat d’herberet, plis play, vinet o el que fera falta. Abans de les 10 estàvem tots ja presents en el pati d’armes/pati de l’Institut, buscant el solet per a combatre la geloreta que encara dominava la serra alcoiana a eixes hores del matí, i poc després féiem cap al Partidor, en el carrer Sant Vicent, lloc de concentració de l’inici de les entrades cristianes i mores.

Allà, tot i que la filà capitana és la primera en entrar, hi havia ja gent de totes les filaes cristianes i les salutacions, xarradetes i fotos entre Asturians, Bascos, Navarros o Muntanyesos se succeïen incessantment. Finalment, cadascú a formar, a buscar el seu lloc en el boato, que per a nosaltres, h/arquers, va ser entre els abanderats del regne de Còrsega i Sardenya i els del ducat d’Atenes, per darrere de la Unió Musical de Llutxent tocant la marxa “Almogàver i alcoià”, del ballet Elena Tudela que interpretava “Desperta ferro a la batalla de Cagliano” al so del grup de percussió Esclats, del ballet Ana Botella que feia el “Ballet del Saqueig” amb la marxa “Als joglars” tocada per la banda del Raval Jussà d’Albaida, i per darrere, també, del grup del Consell almogàver… Però açò no era tot, ni molt menys, ja que estàvem cap a la mitat del boato i per darrere de nosaltres encara venien la Guàrdia del capità a cavall -cavalls que, per les limitacions d’espai, havien d’entrar just en començar el carrer Sant Nicolau-, el “Ballet del drac i el somni” i la carrossa de La Favorita i les seues dames que representaven la batalla de Gal·lípoli al so de la marxa “Folixa Asgaya” interpretada per la Unió Musical de Muro, el Cor de Montaverner i el Grup de sacs de gemec de la Xafigà de Muro, la carrossa amb la guàrdia i els adalils, ni més ni menys que la Muixeranga d’Algemesí i, finalment, les hordes d’almogàvers protegint la carrossa del Capità i els seus cavallers amb “Rictus”, una marxa cristiana feta per a l’ocasió i tocada per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, i encara per darrere els esclaus, al so d'”El diví”, marxa interpretada per la Unió Musical de Cocentaina.

.

El capità cristià Luis Sanus, de la Filà Almogàvers (La Llaganya)

.

Part del boato de la capitania cristiana, en la plaça d'Espanya.  New Balance Dames Foto: Juan Sanz

.

L'horda almogàver femenina del boato de la capitania cristiana. Foto: Juan Sanz

..

Com podeu imaginar, era tot un espectacle de vestimentes, ensenyes, colors, cavalls, músiques i festa, que rememorava així les lluites entre cristians i musulmans del segle XIII i l’epopeia dels almogàvers per mitja Mediterrània en les dècades subsegüents. Especialment intensa va ser la baixada per l’estret carrer Sant Nicolau cap a l’Ajuntament, amb la gent i els balcons molt propers, que fan de l’entrada una experiència realment bonica de viure des del seu mateix cor. També els crits de guerra, els ballets i la música que van sentint-se i veient-se amenitzen la desfilada al seu pas pels carrers d’Alcoi, per la plaça Espanya, el carrer Sant Llorenç i l’avinguda País Valencià. La Muixeranga d’Algemesí, per exemple, una altra feliç i pionera iniciativa d’agermanament del capità Sanus, anava formant les seues figures al so del tabalet i la dolçaina, entre els aplaudiments entusiastes del públic que abarrotava les voreres, els balcons i les grades; l’horda femenina d’almogàvers proferia crits de “Desperta ferro!” i la masculina feia recurrentment la formació defensiva de la tortuga amb els seus escuts de fusta; finalment, els cavallers i el capità, amb els seus sumptuosos trages i el seu armament, entre el qual fins i tot s’incloïen unes ascones fetes ex professo seguint el model d’una punta de llança almogàver trobada en les muralles d’Alcoi, impressionaven amb la seua sola contemplació, davall la pluja de paperets i confeti.

En definitiva, com deia el mateix Luis Sanus en acabar l’entrada, “tot goig i tot alegria“, i, per la nostra part, tot un plaer haver pogut participar en una festa tan intensa. A més a més, per si fóra poc, en finalitzar, encara vam poder gaudir d’unes bones cerveses amb Amalia Garrigós i Iñaki Mazkiaran i formar part tots plegats del dinarot que el capità i els Almogàvers van organitzar en el Círcol Industrial d’Alcoi, una veritable joia del modernisme valencià d’influències britàniques i catalanes que cal visitar alguna vegada en la vida. En concret, el deliciós i suculent banquet es va celebrar en el Saló Rotonda, rematat per una delicada cúpula de vitralls de colors que va servir d’incomparable marc per a una nova actuació de la Muixeranga d’Algemesí, que va tindre el detall de visitar-nos per la vesprada, quan el dinar tocava a la seua fi i es començaven a agarrar forces per a la nit i el sendemà, Dia de Sant Jordi. Els (h)arquers, no obstant això, vam haver de marxar poc després, ja que noves aventures ens esperaven el diumenge a València i Gandia –i de poc no ens n’anem en el cotxe vestits de guerrers medievals, ja que quasi paguem la novatada i vam trobar de miracle l’encarregat de custodiar les robes, que estava ja tancant la porta per a tot el cap de setmana festiu: hauria estat realment molest, però delirant i divertit!–.

Els alcoians, evidentment, van continuar les seues festes, amb les dianes i processons del Dia de Sant Jordi i les guerrilles, estafetes, ambaixades i l’aparició de Sant Jordiet el Dia de l’Alardo. I tornaran a fer-ho l’any vinent, amb noves capitanies de cristians i de moros, segons el torn de rotació corresponent. Nosaltres, amb tota probabilitat, ja no les podrem viure tan de prop ni tan intensament com ho hem fet enguany, gràcies al convit del capità cristià Luis Sanus i de tota la Filà Almogàvers, que ens han omplit d’un afecte i d’una estima que humilment tractem de retornar-los amb esta crònica en primera persona de l’entrada cristiana del 2017 i l’excel·lent jornada que hi vam viure.