Author Archives: Frederic Aparisi

La primera Delicada de Gandia?

El destí ha sigut generós amb Narcisa. Prou que sabem de la seua vida i de la seua família si tenim en compte que es tracta de l’esposa d’un llaurador que va viure a Gandia a les darreries del segle XIV. Ni de lluny la fortuna es mostra així de còmplice amb totes les dones i permet només a unes poques, les de l’alta noblesa i la burgesia més acomodada, de burlar el pas del temps. I és que les dones, fins a dates ben Continue reading →

En la sort i la dissort: el paper de la dona a l'edat mitjana

Que el paper de la dona a l’edat mitjana, tant en la societat cristiana com en la musulmana, és subsidiari del de l’home resulta obvi. No és la tasca de l’historiador jutjar aquest rol sinó més bé explicar-lo i trobar-hi els matisos en les dinàmiques generals. Està clar que, habitualment, les dones emergeixen en la documentació medieval arran de l’absència del referent masculí, normalment el marit però també el pare o el fill. De fet, les diferents edats de la dona venen condicionades per aquest Continue reading →

El metge del rei i la medicina medieval

Un dels temes que els escriptors de novel·la històrica han freqüentat en els darrers anys amb més insistència és, sens dubte, el de la medicina i els metges a l’edat mitjana. Per esmentar alguns títols, El metge de Noah Gordon, El sanador de Caballos, El jinete del silencio de Gonzalo Giner, i darrerament, en la literatura catalana El metge del rei. En aquest últim, Joan Olivares recrea la vida de Lluís Alcanyís, qui, en efecte, va ser metge del rei Ferran II i, també, del Continue reading →

Per Nadal, torrons!

Un dels productes típics, potser el que més, d’aquestes dates són els torrons. Com tants altres temes, també aquestes postres estan farcides de tòpics i idees prefixades. I això afecta d’especial manera a la qüestió de quin és l’origen del torró. Per a uns, cal relacionar-lo amb la cuina cristiana mentre que per a altres pertany a la tradició gastronòmica musulmana. Arguments en favor de cadascun dels bàndols hi ha, tot i que sembla una mica difícil que un producte més aviat propi d’una taula Continue reading →

A propòsit de la fira de Tots Sants de Cocentaina

A poc a poc van arribant els firers amb les mercaderies a lloms de mules i ases. De carros, cap ni un. Impossible de pujar les costeres i camins que condueixen fins ací, i més difícil encara moure’s pels carrers estrets del nucli. La calma – sempre relativa- del dia a dia dels veïns dóna pas, a mesura que s’acosta el dia assenyalat, al tràfec de persones, també d’esclaus negres, de tota classe d’animals -porcs, cavalcadures, ovelles, cabres, bous i vaques, principalment- i de productes Continue reading →

ESSHC 2014 Vienna

Sota un fi plugim ens rebia la ciutat de Viena el dimecres passat per participar en una nova sessió de la European Social Science History Conference que cada dos anys organitza l’International Institute of Social History en una ciutat diferent d’Europa. nike air max 2017 pas cher Certament la immensitat de temàtiques, sessions i perspectives d’anàlisi queden resumides en el nombre de participants, al voltant de 2.400 persones. New Balance 1600 mujer Air Max 2017 Dames wit nike blazer uomo colori Això organitzat en un Continue reading →

La gestió del territori des d'una perspectiva històrica

Una primera versió d’aquest text va aparèixer publicada al diari Levante-EMV, en la seua edició per a la Safor, el diumenge 12 de gener de 2014. Es féu d’esperar, Hug. Els conats de pesta a València aconsellaven demorar el viatge des de Cardona. nike blazer pas cher Amb la regressió de l’epidèmia, el pares, Joan Folc de Cardona i Joana, accedeixen a lliurar el menor dels seus fills a l’avi matern. ray ban homme pas cher Finalment, Alfons el Vell rebia Hug de Cardona el Continue reading →

Erik Thoen, una entrevista

En el marc de la nostra participació en el col·loqui de joves investigadors que organitzaren els col·legues flamencs fa poc més de dos anys, vam tindre l’oportunitat d'entrevistar alguns investigadors de l'àmbit historiogràfic de llengua neerlandesa. New Balance 420 hombre adidas eqt hombre New Balance męskie Ja us vam oferir l'entrevista al professor Bas van Bavel, de la Universitat d'Utrecht. nike air max 2016 wit Nike air max 1 pas cher Ara és Erik Thoen, de la Universitat de Gant, qui es posa davant la Continue reading →

L'espurneig del flash s'ha apagat

La setmana passada ens vam assabentar de la mort sobtada de Francisco Teodoro, més conegut entre els joves medievalistes valencians, i els ja no tan joves, com el “fotògraf de Valldigna”, perquè des que s’iniciaren els cursos d’estudis medievals al monestir de Santa Maria de Valldigna ell no se n’ha perdut cap ni un. asics gel lyte 5 uomo Ja des de la primera edició Paco hi era, indiscret amb la càmera, sempre alerta per capturar l’instant més graciós o el moment institucional. Fjallraven Kanken Continue reading →

“El protagonisme és de la pagesia”: Entrevista a Lluís To

Quan resten només unes setmanes per a una nova edició de l’International Medieval Meeting of Lleida, vos oferim encara una entrevista, aquesta -ara sí- la darrera, de les que vam poder enregistrar durant la segona trobada d’aquest congrés, fa pràcticament dos anys. Fjallraven Kanken Sale Mini Nike Air Max 2016 Heren Maglie Portland Trail Blazers Fjallraven Kanken No.2 Com heu pogut comprovar pel nombre d’entrevistats, el desplegament que férem llavors va ser portentós. nike air max 1 homme Air Jordan 7 Fjallraven Kanken Infantil Nike Continue reading →

Llàgrimes en la pluja: Pobles Valencians abandonats a l’edat mitjana

El despoblament dels nuclis del rerepaís valencià és un fenomen històric que s'ha produït en els darrers quaranta anys i que, lluny d'acabar, continuarà en els anys a venir. És cert que entre el 1967 i 1972 es van produir el gruix dels abandonaments, un èxode rural que anà a farcir els extraradis de les ciutats, València i Barcelona fonamentalment. El degoteig, però, sembla que no s'ha aturat. Nick Chubb Jerseys Ni les polítiques en favor del turisme d'interior, ni les subvencions agrícoles, com tampoc Continue reading →

La mel és més dolça que la sang

Alguns reconeixereu de seguida aquest títol per ser una obra de Salvador Dalí. Nike Air Max 2017 Heren wit I, en efecte, no aneu errats. adidas nmd uomo Fou mentre fullejava un catàleg de l’obra del pintor de Cadaqués que vaig pensar en dedicar el post a un aspecte marginal de la història rural: la mel. Nike Paris En realitat, com qualsevol altre tema, les perspectives d’anàlisi són múltiples: des de la història de l’alimentació, del consum o del comerç, per esmentar-ne les més immediates. Continue reading →