En el Grup Harca, com sabeu, som molt partidaris de la divulgació històrica i d’emprar els més diversos fets i explicacions per a il·lustrar situacions històriques o de l’actualitat. En eixe sentit, ens vam alegrar molt perquè el programa infantil Los Lunnis obrira fa un parell d’anys una secció anomenada “Lunnis de leyenda”, basada en fets relatius a la història i la pluralitat cultural espanyola i d’àmplia difusió entre els xiquets gràcies a la seua emissió diària en el canal infantil Clan. Ara bé, l’estupor i la desil·lusió no van poder ser més grans en visionar un dels capítols de la secció dedicat a la figura del cavaller castellà del segle XI Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. En concret, la peça utilitza la seua història per a mostrar un exemple d’amistat, convivència, pau i perdó en la península Ibèrica medieval entre cristians i musulmans, que a més a més es defensen conjuntament contra un enemic “exterior” nord-africà. Evidentment, és un programa per a xiquets i no cal demanar un rigor històric extrem, però això no és excusa per a construir un relat d’una base ideològica tan naïf i tan rància.
Res més lluny de la realitat que posar la coexistència de cristians i musulmans en el període medieval a la península Ibèrica com a exemple de pau, com ja va indicar fa temps Francisco García Fitz en el seu article “Las minorías religiosas y la tolerancia en la edad media hispánica: ¿mito o realidad?”. Res més lluny de la realitat que considerar la societat cristiana i la societat musulmana d’aquella època com un tot unit enfront de societats externes a la península, com, entre altres, ha mostrat recentment Alejandro García Sanjuán en el seu llibre La conquista islámica y la tergiversación del pasado: del catastrofismo al negacionismo. No cal pouar de complexos tecnicismes historiogràfics per a fer un programa infantil, però tampoc cal mostrar un passat amb aparença històrica totalment inventat, que dóna contraproduents ales a pensar que la nació espanyola és mil·lenària, més enllà d’ètnies, religions i territoris, o que tot ha sigut convivència, felicitat i harmonia. Perquè sobre la falsedat mai es pot construir a la llarga res de bo. I la infantesa és l’inici d’un llarg recorregut.
Ací baix teniu, en conseqüència, el vídeo de Los Lunnis dedicat al Cid amb uns xicotets comentaris “explicatius” afegits en roig. Per a qui vullga entendre…: