L’explicació (medieval) de la festa

Esta ressenya va aparèixer publicada el 30 de setembre de 2017 al suplement cultural ‘Posdata’ del diari Levante-EMV, i la publiquem ara al blog d’Harca per a una major difusió.

 

LA CIUDAD Y LA FIESTA: CULTURA DE LA REPRESENTACIÓN EN LA SOCIEDAD MEDIEVAL. Rafael Narbona Vizcaíno. Editorial Síntesis. 274 PÁGS. 21 €.

El moment en què un professor universitari confecciona manuals de síntesi sobre una temàtica concreta per a les grans editorials de textos acadèmics marca a les clares l’estatus d’excel·lència que ha adquirit en la seua dedicació. El fet revela que és un dels majors especialistes en la qüestió, que té la capacitat de compendiar i donar forma a les milers de lectures generals i particulars que n’ha pogut fer, i que posseïx l’habilitat de facilitar la docència i orientar les futures línies de recerca sobre la matèria. En el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València hi ha diversos catedràtics i professors que han assolit eixe estatus, com ara Enric Guinot, amb els seus llibres entorn de l’economia i la societat baixmedievals, Antoni Furió, autor i coordinador de compendis d’història sobre la capital i el país dels valencians, Juan Vicente García Marsilla, amb manuals sobre art medieval i el cinema inspirat en l’edat mitjana (juntament amb Àurea Ortiz), o Rafael Narbona, que, als seus volums sobre la ciutat i el regne de València o la història medieval de les societats ibèriques, ara suma un nou títol que condensa els seus enormes coneixements sobre un dels temes al qual ha dedicat més investigacions: la festa, els cerimonials i la cultura de la representació durant la baixa edat mitjana, dels segles XIII a XV.

Ho fa en l’Editorial Síntesis, que de trenta anys ençà ve fornint els docents i discents universitaris amb una extensa col·lecció de textos i manuals que ja sobrepassen els 1.600 títols en l’àmbit de les ciències humanes i socials. En concret, pel que respecta a la Història, fa un parell d’anys que ha encetat dos col·leccions centrades en temàtiques específiques del període medieval i modern, ja siguen les idees polítiques, la història militar, les relacions interregionals o els conflictes socials, en les quals han participat investigadors tan reconeguts com José María Monsalvo, Carlos de Ayala, José Luis Corral, Beatriz Alonso o Miguel Ángel de Bunes. Quant a Narbona, autor fa temps de Memorias de la Ciudad. Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia (Ajuntament de València, 2003), hi bolca ací el negatiu i el rerefons de la panoràmica general europea sense la qual no hauria pogut mostrar-nos aquell positiu de la visió local: com i per què es vivien les festes en l’època baixmedieval?, quines celebracions es commemoraven i de quina manera?, quina era la seua relació amb la cultura popular, la política o el pensament religiós?, com anà evolucionant aquell món de símbols i simbolismes col·lectius en el trànsit de l’època medieval a la moderna?

Rafael Narbona ens desgrana les respostes a totes estes preguntes, i encara d’altres, a través de sis capítols diferents que aborden la regulació del temps i del calendari durant l’edat mitjana, les celebracions col·lectives que reforçaven les comunitats urbanes i territorials, els homenatges fets en honor als sobirans, els cultes religiosos i sacramentals, les festes populars de transgressió temporal i els actes catàrtics infamants, habituals en una societat, com la medieval, en què l’honor i la moral pública jugaven un rol fonamental. I ho plasma amb una visió de conjunt que abraça els principals països de l’Europa occidental, amb mostres i estudis d’ací i d’allà però amb una especial atenció als casos de Castella i la Corona d’Aragó, que per exemple copen la selecció de díhuit textos medievals adaptats i comentats que al final del llibre, a mode d’annex, ajuden a comprendre de manera més profunda les explicacions realitzades al llarg del text. És així, com des d’una perspectiva nostrada i contemporània, la monografia pot resultar útil no només per als mateixos medievalistes, sinó també per a qualsevol persona interessada en el món de les representacions festives, algunes de les quals, per tradició o recreació, han arribat fins als nostres dies.

El rei Pàixaro, a Biar

Només cal fer un breu repàs a moltes de les festes que s’expliquen en el llibre, com les fogueres de Sant Antoni, el culte a Sant Jordi, la processó del Corpus, el drama sacre del Misteri d’Elx, l’exposició i escarni de ninots o els monarques festius com el Rei Pàixaro, per a copsar la importància del llegat medieval en la societat valenciana actual, tot i els molts segles passats i els enormes canvis produïts des d’aleshores. L’aproximació a l’obra de Narbona també permet, entre altres coses, entendre la significació de Sant Vicent en la història valenciana, la potenciació de l’Àngel Custodi com a patró de les viles reials valencianes, en especial en el cas de València, o la tradicional commemoració de la conquesta i l’entrada a la capital de les tropes cristianes de Jaume I el 9 d’octubre de 1238. Entendre-ho, a més a més, en un context europeu i ibèric ens fa ser més conscients de l’enorme importància de tots eixos actes festius i simbòlics en la construcció social de la nostra col·lectivitat, tant a escala urbana com territorial, però també ens dóna la possibilitat, en certa manera, de relativitizar-los i desmitificar-los en un moment, precisament, en què hi ha qui pensa que les festes ho són tot i que han de celebrar-se de l’única manera que ells conceben. Una lectura ben recomanable per a comprendre el nostre passat i el nostre present.