Ja està. El públic assistent trenca en aplaudiments. El –o la, tant se val– protagonista exhala com llevant-se el pes del món sencer de sobre. Un instant per a assaborir aquest moment precís que per fi ja ha passat. Anys de treball es fan presents en aquest precís instant. I, tot seguit, saludar el tribunal. Els parents més pròxims, orgullosos, se’l miren amb ulls vidriosos. L’emoció continguda es fon en les primeres abraçades i besades. Després, tothom vol felicitar el nou doctor, que no ho serà fins que passe per caixa. Però ara tant se val això. L’escena s’ha reproduït amb més o menys exactitud arreu de l’Estat espanyol degut a l’extinció de diversos plans d’estudis de doctorat que ha accelerat els terminis. També nosaltres ens hem vist esperonats per aquesta obligació administrativa, i ara ja som tots tres doctors en Història Medieval.
Com vàrem prometre en el seu moment, doncs, ací estem de nou. Tornem amb les tesis finalitzades, però també amb energies renovades, amb nous projectes de divulgació i de recerca sota el braç. De fet, tot i que en els darreres mesos no hem publicat res al blog, nosaltres hem continuat amb les nostres reunions de treball. Els fruits, a poc a poc, mauraran. Cadascun al seu temps, que tampoc volem contar-ho tot ja el primer dia. De moment, vos presentem la pàgina web acadèmica que hem dissenyat, adaptada als nous temps, amb els nostres currículums i publicacions, congressos, etc. I d’una altra banda vos presentem també el nou blog que ja esteu llegint, amb una nova adreça, el qual incorpora nous continguts relacionats amb les nostres activitats destinades a la divulgació històrica, a més dels habituals. D’aquesta manera, volem transmetre a través de la xarxa el nostre doble vessant, el científic i el divulgatiu alhora. La nostra imatge corporativa continua sent l’aqüeducte dels arcs gòtics, com a imatge del traspàs del coneixement entre generacions. Per cert, ja que alguns ens pregunteu, heu de saber que està ací, a casa nostra, concretament en el terme d’Alpont, a la comarca dels Serrans.
Pel que fa a les tesis doctorals, tant en el cas de Frederic com en el de Ferran la lectura va anar d’allò més bé, i ambdues van estar puntuades amb un Excel·lent cum laude, que com sabreu és la màxima qualificació.
La tesi de Frederic tenia com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa edat mitjana. Així, doncs, la tesi analitza l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les estratègies econòmiques de les famílies dirigents del camp valencià. Igualment, es presta atenció al vessant social, analitzant les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració dels parents pròxims i del personal domèstic, etc. La darrera part de la tesi dissecciona els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà, així com les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes. Abans de les conclusions, es ressegueixen les passes dels Matamala, una família concreta que il·lustra com a exemple l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV, XV i inicis del XVI.
Un moment de la defensa de la tesi de Frederic
Quant a la tesi de Ferran, tenia com a objectiu l’estudi de la societat andalusina a través del paisatge agrari, i més concretament a través dels sistemes hidràulics que formen l’Horta de València. Gràcies a la metodologia de l’arqueologia hidràulica i l’anàlisi morfològica de les séquies, s’han pogut identificar els espais que ja estaven irrigats en època andalusina, i diferenciar-los de les grans ampliacions que es van produir després de la conquesta cristiana de Jaume I al segle XIII. Així, els espais andalusins s’han pogut relacionar majoritàriament amb alqueries, i a més a més diferenciar les diverses etapes de construcció. En definitiva, la conclusió és que, en origen, les primeres séquies foren construïdes per les tribus berbers que arribaren des del Nord d’Àfrica a partir del segle VIII, i a poc a poc foren ampliades per nous grups nouvinguts, a separats dels locals. Finalment, la ciutat de València i l’oligarquia de l’Estat andalusí van tindre un paper destacat en la darrera etapa final, prèvia a la conquesta de Jaume I, que va truncar l’evolució històrica de la andalusina.
Un moment de la defensa de la tesi de Ferran
I això és tot. Tanmateix, després de tant de temps voldreu saber alguna cosa més. Bé, en el vessant científic heu de saber que el proper mes d’abril, concretament el dissabte dia 1, tindrà lloc la nostra sessió sobre les reserves senyorials a l’Antic Règim, en el marc de l’European Social Science History Conference (#ESSHC2016), que tindrà lloc a València entre el 30 de març i el 2 d’abril. Es tracta d’un “mega-congrés” d’Història en el qual participen més de 2.500 investigadors arribats fonamentalment d’Europa, tot i que també en trobareu estatunidencs i canadencs. Per sota de la mega-infraestructura del congrés hi ha les sessions monogràfiques que acullen temes i cronologies força diverses, tot i que la major part són d’època contemporània i de temàtica social. No penseu, per tant, que el treball es perd en la generalitat. Tot el contrari, són reunions de treball concentrades en un espai molt breu de temps, normalment 3-4 hores. Que una trobada científica d’aquestes dimensions tinga lloc a València és una passada. Per utilitzar un símil futbolístic, és una mena de final de la Champions league. I, a més, tenim un equip local en el camp! Allí estarem nosaltres, donant el bo i millor que tenim.
L’altra novetat que vos avancem ara, que potser vos interessarà més, pertany al vessant divulgatiu. Estem treballant en un nou llibre, que com ja havíem anunciat és la segona part del nostre “Fer Harca. Històries medievals valencianes”. Ja tenim escollits la major part dels capítols que en formaran part, i estem acabant de preparar alguns que seran inèdits. De fet, el llibre portarà algunes sorpreses. Sobre la data de llançament, estarà segur a les llibreries abans de l’estiu, però ja anirem dient-vos llocs i dates de presentació (si voleu que el Grup Harca vaja a la vostra biblioteca o llibreria podem parlar-ne mitjançant un correu privat a harcamedievalistes@gmail.com o a través del nostre facebook).
Allò que també torna ara és el nostre blog. Com veieu ens hem traslladat, hem renovat l’aparença, i ja estem migrant el contingut de l’anterior blog al nou servidor. A partir de la setmana vinent, doncs, ací estarem, puntualment, cada dimarts, amb noves històries medievals valencianes.
Ací acaba tot? No, és clar que no. Tenim algunes coses més preparades per a vosaltres, però això ja arribarà, no cal precipitar-se.
Salut! i recordeu #ferharca