Sis anys. Aquest és el temps que s’ha escolat entre la meua primera participació a l’International Medieval Meeting de Lleida i la segona. Sis anys donen per a molt, o per a poc, segons es visquen. El ben cert és que moltes coses han canviat des d’aquell llunyà 2011. Altres, afortunadament, no. El més radical de tots els canvis per a mi és, sens dubte, la manera de participar-hi. Si el 2011 era un més entre els participants, ara, al 2018, he pogut col·laborar en l’organització del Meeting com a investigador postdoctoral adscrit al Grup de Recerca Consolidat Espai, Poder i Cultura de la Universitat de Lleida que sóc.
En l’edició d’enguany han participat al voltant de 200 persones, entre papers, attendees i ponents. Això és molt o poc segons com. El Meeting de Lleida no aspira a competir amb les xifres de participació que assoleixen l’International Medieval Congress de Leeds (Anglaterra) o e l’International Congress on Medieval Studies de Kalamazo (Estats Units), amb els que -vaja per davant- manté una molt bona i profitosa relació. És per això que seria absurd comparar unes trobades i altres. El que sí pretén el Meeting és a convertir-se en un espai de discussió científica sobre els temes historiogràfics de més rabiosa actualitat en l’àmbit mediterrani. I això ja fa anys que ho va aconseguir. El fet que la llengua vehicular del congrés siga l’anglés ha estat cabdal per fer possible la seua internacionalització. Així, enguany, hem comptat amb participants provinents de diferents països com: Anglaterra, Portugal, Itàlia, Alemanya, Polònia, Hongria, Rep. Txeca, França, Argentina, Xile, Mèxic, Brasil, Estats Units o Japó. Tot plegat representen al voltant del 40% dels participants la qual cosa dóna una clara idea d’aquesta internacionalització. El 60% restant corresponen a medievalistes de l’Estat espanyol, amb un clar predomini dels que provenen dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Pel que fa a la qüestió de gènere, les dades són realment preocupants. En aquesta edició la presència femenina ha estat realment baixa, però caldria preguntar-se fins a quin punt aquest no és un problema general del medievalisme europeu.
Pel que fa a les temàtiques, l’strand que ha atret més papers és el de les Emotions, amb un total de 24. Ja molt per darrere han quedat els habituals de “Social and Economic History”, amb 13 comunicacions, i el d’història de l’església, que va tindre 12 presentacions. El protagonisme de les emocions s’entén millor si tenim present que el projecte propi del Grup de Recerca Consolidat Espai, Poder i Cultura, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat versa sobre les emocions a l’edat mitjana. Però aquest èxit també s’explica per la presència de Barbara Rosenwein, ja que a ella li corresponia la ponència central del congrés. Les seues primeres recerques tingueren per objecte d’estudi el monestir de Cluny, però des de fa una dècada es dedica a l’estudi de les emocions a l’edat mitjana. Precisament un dels seus darrers treballs, Generations of Feeling: A History of Emotions 600-1700 i el que acaba d’eixir publicat – what is the history of emotions? – són una mena de recapitulació sobre tot el que s’ha escrit a propòsit d’aquest tema. Per una altra banda, pel que fa a l’strand de “Social and Economic History”, destacaria la presència i la participació de Paul Freedman i d’Antoni Riera en diverses sessions al voltant del consum de vi i també de peix.
El professor Antoni Riera presidint la sessió al voltant del consum del vi a l’edat mitjana
Tornant de nou sobre el congrés, és per tots sabut que aquesta mena de trobades tenen també un important component de turisme i d’activitats complementàries. Pel que fa a les activitats, cal lamentar l’absència de Jaume Fàbrega que havia de vindre a presentar el seu darrer llibre La cuina medieval i renaixentista: moros, jueus i cristians. L’altre esdeveniment social era la presentació de l’Associació d’Historiadors de la Corona d’Aragó, el nom oficial de la qual és Societas Historicorum Coronae Aragonum. Es tracta d’un nou marc de reunió que pretén aglutinar els historiadors que centren la seua recerca en el context de l’antiga Corona d’Aragó. No es limita, per tant, a medievalistes sinó que aspira a reunir també els col·legues d’època moderna. Ací teniu l’enllaç a la seua pàgina web.
Torre i església de la Baronia de Sant Oïsme
Respecte de les activitats de caire més distés, el dimecres de vesprada tingué lloc la visita a la Baronia de Sant Oïsme, a la vila d’Àger, i al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes. El primer dels llocs és un despoblat del segle XIV, del qual encara resta una imponent torre i també l’església i el cementeri. La vila d’Àger, tot i que possiblement tingués un origen romà, fou una fundació feudal a càrrec d’Arnau Mir de Tost al segle XI. A més de la muralla, de la qual conserva la major part, és força interessant l’església-col·legiata dedicada a Sant Pere. Tot i que durant el segle XIX i bona part del XX va servir com a pedrera per a la resta del poble, encara en l’actualitat conserva bona part de la seua majestuositat i singularitat artística. Pel que fa al monestir on acabàrem la jornada, tot i que l’edifici conserva importants restes del seu origen medieval, en l’actualitat acull una comunitat de germans maristes que adquiriren l’edifici a inicis del segle XX.
Aquesta mena d’activitats més lúdiques així com les qüestions referides a la intendència han donat a l’International Medieval Meeting de Lleida l’entitat necessària per esdevenir el que ja és, una de les principals trobades estiuenques del medievalisme internacional. L’any vinent vos esperem!
Bona part dels assistents al #IMMLleida al claustre del Monestir del Bellpuig de les Avellanes