El campanar de Sant Jeroni de Cotalba, que tot fort i esvelt acull aquells que arriben al monestir

L’expectació és màxima. I bona mostra d’això és que en la sala de la conferència del monestir de Sant Jeroni de Cotalba no cap ni una agulla. Encara, però, els amfitrions -la família Trenor- acomoden els darrers en arribar. El gruix del públic el conformen veïns de la comarca atrets per la notícia, tot i que inicialment l’acte estava integrat com a punt i final del programa de la II Trobada de professorat de valencià. I, en efecte, el degoteig dels inscrits en la trobada és constant durant els primers vint minuts. A més a més, en les primeres files distingisc el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el Secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, a més dels alcaldes de Rótova, Llocnou de Sant Jeroni i Alfauir, així com el regidor de cultura de Gandia, Joan Muñoz. Un membre de la família pren la paraula per a presentar els integrants de l’equip que ha tret a la llum, ni més ni menys, que les restes de la branca valenciana dels Marc. L’enumeració de mèrits es fa eterna però, finalment, l’arquitecte i líder de l’equip, Jose Manuel Barrera Puigdollers, comença la seua exposició. Després prendran la paraula, per aquest ordre, l’arqueòloga Manuela Raga i el forense Marcos Miquel Feucht. Tot plegat, hora i mitja de presentació que ara i ací miraré de resumir-vos.

El públic expectant durant la conferència

En el context d’uns treballs de restauració de l’església, supervisats per la Direcció General de Patrimoni i finançats per la família Trénor, propietària actual de l’immoble, es va produir l’enfonsament de la roda d’una de les màquines. Abans de continuar deixeu-me apuntar que fruit d’aquests treballs de restauració i recerca s’ha pogut identificar un edifici primigeni, anterior a l’actual monestir, però aquest punt fou presentat de passada perquè el motiu d’aquella exposició era la troballa de les restes dels Marc. Així, l’incident amb la maquinària va permetre localitzar la cripta monacal, on eren soterrats els monjos de Sant Jeroni. La troballa fou l’excusa perfecta per a realitzar la recerca d’altres criptes a l’interior de l’edifici. Un dels primers treballs consistia a tenir una idea clara de quin era el mapa de les titularitats i advocacions de les capelles. Fet aquest treball, foren identificades la cripta ducal i la de la família Marc, situada en la capella de la Mare de Déu del Roser (a la imatge). Després de la identificació de les capelles, els esforços es concentraren en excavar la que havia pertangut als Marc. A l’interior de la cripta funerària s’han trobat, a més de les restes humanes, restes tèxtils i comptes de pasta vítria. Però òbviament són els dotze cossos el que més ha atret l’atenció dels investigadors i del públic present a la sala. La clau de volta de la troballa rau en la identificació d’aquests entre els membres de la família d’Ausias Marc. Cal dir que corresponen a sis dones i a cinc d’homes de diverses edats, i un fetus.

Capella de la Mare de Déu del Roser a l’església de Sant Jeroni de Cotalba, que acull la cripta dels Marc

Heus ací una de les notícies més colpidores del matí. Com diu Josep Piera, “els poetes ho havíem dit”, però ara tenim la prova científica que Ausias Marc arribà a engendrar un fill legítim amb la seua primera esposa, Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant lo Blanc. De fet, ara sabem que Isabel morí per culpa de complicacions amb l’embaràs, deguts, almenys en part, a la seua fràgil constitució. Després de morta, obriren el seu cos per a extraure-li la criatura, que també fou soterrada amb ella, segurament després de ser batejada. Un altre cos de dona adulta ha estat identificat com el de Joana Escorna, segona muller del senyor de Beniarjó.

També han resultat corprenedores les noves dades que l’estudi de l’ossamenta han donat a propòsit de Peirona. Sabíem que era sorda, però ara, gràcies als treballs de l’equip de l’arquitecte Barrera Puigdollers, sabem que Peirona tenia la mobilitat reduïda, un braç fracturat, i a més sofria alguna mena de deficiència mental. Un dels cossos masculins de més edat ha estat identificat com el de Pere Marc, el pare d’Ausias, que tot i morir a Balaguer sabem que les seues restes vingueren finalment a Cotalba. I fins ací la identificació dels cossos amb la què tothom està d’acord. La resta de la proposta de l’equip resulta força més discutible. Barrera i els seus companys afirmen que, a més de Peirona, Pere Marc, Isabel Martorell i Joana Escorna també es troben a la cripta les restes de les dues esposes de Pere Marc: la primera, Constança, i la segona, Elionor de Ripoll; a més de Violant de Vilarig, muller de Joan Marc ( el primogènit de Pere), i Aldonça, una de les filles del mateix Joan Marc. Pel que fa als barons, a més de l’esmentat Pere Marc, l’equip defensa haver trobat les restes de Joan Marc, de Joan Marc de Gualbes, i les restes de dos fills borts d’Ausias Marc, Francesc (legitimat per Alfons el Magnànim) i Felip.

Un moment de la conferència, on s’ensenyen les restes d’Isabel Martorell, primera esposa d’Ausias Marc i germana del no menys insigne Joanot Martorell, que va faltar abans de donar a llum.

Aquesta proposta, com dic, és molt més discutible. Si bé no vaig a desgranar les meues reticències ací ara fil per randa, no m’estic d’assenyalar les mancances de la recerca. La limitació més clamorosa, amb solució, afortunadament, és la mancança d’un historiador especialista en el període medieval entre l’equip que ha realitzat la investigació. Més encara, ni tan sols s’ha fet cap mena de gestió amb algun dels departaments d’història medieval de les universitats valencianes. És cert que s’ha  mirat de resoldre amb la recerca bibliogràfica. Però la interpretació de les dades proporcionades per monografies especialitzades com la de Jaume Chiner (l’únic autor esmentat al llarg de tota la intervenció) es ressent de la mancança de coneixements historiogràfics i del bagatge propis de l’historiador. A la mateixa conferència, Ferran Garcia-Oliver ja va assenyalar les seues reticències respecte algunes de les identificacions dels cossos, tot celebrant la troballa, però, i l’aportació de l’equip de Barrera Puigdollers al coneixement de la vida d’Ausias Marc.

Efectivament, temps hi haurà de discutir i sumar esforços dels especialistes, però ara i ací és el moment de celebrar la troballa i reconèixer l’esforç i la sensibilitat dels propietaris del monestir. Possiblement, aquesta siga la primera passa –que cal consolidar– que ens porte fins a la tomba del mateix Ausias Marc, un poeta de tots, universal.